No rotund als grafitis.  Jordi Pausas.

El professor del departament d'Art de la UAB, Joan M. Minguet ("La Vanguardia", 18 de Març) critica obertament la carta d'Anna M. Bruguera, en què criticava els grafitis que embruten la ciutat, i la resposta- molt civilitzada i mesurada- que en feu el cronista de la ciutat de Barcelona, Lluís Permanyer. És una obvietat que l'esmentat professor te una visió políticament correcte de la història de l'art contemporani, i que per tan és partidari de l'art acadèmic, que és avui el representat pels grafitis qüestionats per la ciutadania d'arreu del món civilitzat en que aquest fenòmen es manifesta com una plaga. Però la justificació del professor no acaba de fer el pes, tot i els exemples que ens dona, i què coneixém per reiterats al llarg de molts anys pels apòstols de l'art irracional.

És evident que l'art abstracte -que no hem d'oblidar que es manifestà al llarg del Neolític, la qual cosa és sovint silenciada pels especialistes- comporta una gran dificultat a l'hora de desxifrar el que és una obra d'art veritàble del que no és res més que una bretolada que embruta els edificis de la ciutat. Com escrigué Tom Wolfe a "La paraula pintada" l'única manera de poder-ne parlar és llegint els escriptors que s'han dedicat a aquesta literatura esotèrica. La ignorància, senyor professor, és enciclopèdica...

Jordi Pausas,
París, 18 Març 2008.