Grafitis a l'Institut.  Jordi Pausas.

La proliferació de grafitis que embruten els edificis i els transports públics, indigna i exaspera a molts ciutadans, que veuen com una plaga sense possibilitat d'aturar-se aquesta manifestació de caràcter àcrata, que entra en contradicció amb la democràcia de la que ens ufaném ben sovint, i que contraposém a la manera d'entendre la civilitat d'altres pobles.

Darrerament la premsa de Barcelona ha acollit diverses notícies sobre aquesta controvertida manera d'entendre el que és i deixa de ser art o si és o no és un acte vandàlic-, com ara les doctes opinións del professor del departament d'Art de la UAB, Joan M. Minguell (1),que ha defensat aquesta manera de manifestar-se, adduint que fins i tot Joan Miró, les admirava i les entenia com a obres d'art. També Antoni Tàpies s'ha manifestat en el mateix sentit... Es molt probable que ambdòs artistes -icones de l'art acadèmic de la contemporanietat- tinguin tota la raó, ja que les seves obres son estètica i ideològica coincidents amb la dels esmentats grafiters anònims.

Però hi ha una gran contradicció amb els grafiters per part de l'Administració, ja que per una banda els estimula amb concursos i premis -com ocorreguè a la ciutat de Barcelona- i per l'altra els multa i persegueix... Aquesta incoherència deu tindre alguna raó que la raó no pot entendre, com l'ocorregut ara mateix amb cinc grafiters que van redimir la pena que els va ser imposada per empastifar les parets d'un institut de Barcelona amb una resolució abracadanbrant(2): Els experts de la Generalitat acordaren amb la direcció del centre escolar "impartir un taller" de com cal pintar grafitis entre el seu alumnat, i així els fins aquell moment trinxeraires esdevingeren professors i d'aquesta manera els alumnes d'aquell centre docent molt probrablement a hores d'ara son un experrts en l'art d'embrutar més i més parets...

Jordi Pausas,
París, 22 Març 2008.