"La mosca, assetjament a les aules". Una història ben actual.  

Una història que indaga en un dels problemes més greus que afecten la comunitat educativa, l'assetjament a les aules, tractat per un dels autors de literatura juvenil més prometedors del moment.

La Isona és una jove adolescent que fuig del seu passat. Ha canviat d'institut, des- prés d'haver patit un mal tràngol, una mala experiència que li ha trasbalsat per complet, arran de ser testimoni directe de la mort d'un company de classe, el Marc, amb el qual havia establit una relació ben íntima. Al nou institut, però, la situació d'assetjament que va haver de partir abans del canviar-se'n, es torna a reproduir, i la sensació de por, de vulnerabilitat i de fòbia a les aules torna a imposar-se, com els malsons que, una vegada i altra, la trastornen i la mantenen en vil.

A poc a poc, Isona veu com el setge es fa cada vegada més estret, més cruel, més insuportable, i que els seus nous amics, el Miquel i la Laila, esdevenen també objecte de les burles, de les vexacions, dels ultratges i dels colps dels seus assetjadors, amics al seu torn dels antics assetjadors de l'institut on la Isona va ser testimoni del suïcidi del

Marc. Però l'aparició, des del principi de la història, de Joan, cosí germà del Marc, suposa un canvi substancial en el que se suposa que hauria de ser el desenllaç d'un cas d'assetjament. Joan serà el desllorigador que farà que la trama d'aquesta novel·la que tracta un tema tan actual com oportú, com és el de "l'assetjament a les aules" -així és com subtitula l'autora el llibre-, acabe d'una manera tan inesperada com eficient per al lector.

Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, 1967) confegeix en La mosca. Assetjament a les aules una història àgil, molt ben contada, que sap dosificar els elements constituents de la trama amb saviesa i que, a més a més, incorpora d'altres elements temàtics, com és el de la diversitat -tant en la figura de la Laila, que és d'origen àrab, com en la de Miquel, afectat d'un problema d'obesitat-, aparentment insubstancials o subsidiaris que, no obstant això, expliquen moltes de les situacions de conflicte que es produeixen hui en dia a les aules, derivades de la intolerància i la no-acceptació de les diferències esmentades.

D'altra banda, l'autora incorpora, en un joc intertextual molt encertat, perquè s'adiu a la història que ens conta, una al·lusió a El senyor de les mosques, la famosa novel·la de William Golding, tot un clàssic de la literatura distòpica o antiutòpica; i una referència a un poema de Joan Brossa amb la qual mira de dotar la novel·la d'una constant que n'afavoreix el ritme i que contribueix també a arredonir-la, pel que fa a la seua coherència temàtica i al·legòrica.

Amb aquesta novel·la, guardonada amb el Premi de narrativa juvenil Benvingut Oliver 2007, de Catarroja, Gemma Pasqual demostra que la seua trajectòria en la literatura juvenil no és una casualitat, i que els diversos títols que ha anat publicant des del 1998 formen part ja d'una sòlida i solvent veu narrativa que cal tindre ben present ara com ara; i que té un futur garantit com a escriptora, perquè es basa en la qualitat i en les bones maneres que caracteritzen els bons narradors.