L'art sacre de la Franja.  Jordi Pausas.

En la polèmica sobre la propietat de les obres d'art sacre de la Franja, que reclama la diocesi aragonesa de Barbastre-Monzó, i que es troben al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida,el bisbe de Lleida, Joan Piris, ha anunciat que no pensa recòrrer les últimes  resolucions del Tribunal de la Rota i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i es  sotmet a la decisió dels tribunals eclesiàstics. La inhibició del nou bisbe de Lleida,  posa fi a la via elesiàstica, però no al litigi,  ja que òbviament  les obres son patrimoni de Catalunya.

No acabo d'entendre les "raóns" del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, d'apostar "per una sortida negociada del conflicte". Si les obres son de legítima propietat, no hi ha cap raó que justifiqui la negociació -els documents que acrediten la legítima propietat no han sigut acceptats en cap moment per les autoritats eclesiàstiques, la qual cosa no deixa de ser, paradoxalment, un acte de supèrbia en una esglèsia que te per missió pregonar la humilitat i la justícia-.És molt sorprenent que el president del Govern d'Aragó, Marcelino Iglesias, fill de la Franja, no accepti que la geografía i la història -i la llengua- están molt per sobre de les "raóns" purament administratives de les parroquies segregades de Lleida el 1995. L'absurd encara és més difícil d'entendre, si es recorda que Catalunya i Aragó formaren una Confederació que es recordada amb lletres d'or en el món de la mediterrània en el període medieval, al que pertany l'art objecte de litigi...

Jordi Pausas,
París, 12 Gener 2009.