El conseller de Salut i Consum defensa una reforma de la Salut Pública amb canvis estructurals legals i administratius i amb polítiques transversals  

El conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, ha defensat avui una reforma de la Salut Pública de les Illes Balears basada en l'abordatge dels determinants de salut, la iniciativa europea salut en totes les polítiques i el desenvolupament de les aliances intersectorials per a la salut. La nova salut pública respon al compromís del Govern de les Illes Balears per modernitzar aquest àmbit de la sanitat, que precisarà d'una transformació profunda amb canvis estructurals tant en el marc legal com en el administratiu i que estarà al servei d'una ciutadania més activa, més informada i més compromesa amb la seva salut.

El conseller de Salut i Consum ha ressaltat que la nova salut pública intentarà donar resposta als reptes que planteja la societat del segle XXI, a la vegada que implicarà una potenciació del paper dels professionals. "En definitiva -ha afirmat el conseller- la nova salut pública ampliarà la seva àrea d'influència més enllà del sector sanitari, convertint-se en un element transversal de totes les polítiques de la societat en general".

Thomàs ha apuntat aquests eixos de la nova salut pública en la que ja està treballant la Conselleria de Salut i Consum durant la inauguració d'una jornada de debat en la que han participat representants de l'àmbit sanitari, institucional, d'organitzacions socials, de societats científiques, de la Universitat de les Illes Balears, col·legis professionals i agents socials, sota el títol "Reflexió sobre el model de futur de la Salut Pública a les Illes Balears". Aquesta jornada ha estat organitzada per la Direcció General de Salut Pública i Participació i s'ha utilitzat el sistema de videoconferència amb Menorca i Eivissa. En la inauguració també ha estat present la directora general, Margalida Buades.

Vicenç Thomàs ha assenyalat que la salut de la població no és tan sols un assumpte de política sanitària, ja que els determinants de salut influeixen al mateix nivell que els factors biològics i els estils de vida. Així, la salut de les persones està relacionada amb les xarxes socials i comunitàries que les envolten, l'entorn i les condicions de vida i treball, i les condicions polítiques, socioeconòmiqes, culturals i mediambientals de la societat en la que es desenvolupa la seva vida.

El conseller de Salut i Consum ha destacat igualment que l'envelliment de la població, les "epidèmies quotidianes", com ara el càncer, les malalties cardiovasculars i la sida; els reptes emergents, com la nutrició, accidents, violència o salut mental, entre d'altres factors, han provocat que nombrosos països hagin adoptat decisions per redefinir les bases dels sistemes de salut pública per verificar si els recursos, dispositius i serveis són els més adequats per fer front a les necessitats de la població.

En aquest context, ha explicat Vicenç Thomàs, la Conselleria de Salut i Consum, través de la Direcció General de Salut Pública i Participació, ha volgut conèixer la situació a les Illes per descriure el marc que permeti avançar cap a l'enfortiment de la salut pública. El procés s'inicià el passat estiu amb una recerca bibliogràfica i documental, per conèixer experiències similars realitzades en altres comunitats.

D'altra banda, s'han fet 95 entrevistes a experts de totes les Illes en els àmbits en què s'organitzen els serveis de salut pública: vigilància epidemiològica; promoció i prevenció de la salut; drogoaddiccions; seguretat alimentària; salut ambiental i visió de les entitats locals respecte de la salut pública. També han participat en aquest procés operadors econòmics, agents socials i membres d'organitzacions socials i científiques. Aquesta primera fase s'ha tancat amb un estudi intern i exhaustiu dels plans i programes que desenvolupa actualment la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum.