El castell de Montjuïc.  Jordi Pausas.

El castell de Montjuïc és una història de promeses que mai acaben de fer-se realitat. Fou donat solemnement durant la República, de la qual cosa en queda referència en un esplèndid "Aperitiu" de Josep M. de Sagarra publicat al "Mirador". Franco el donà també amb la solemnitat que fa el cas durant el mandat de l'alcalde Porcioles. En l'actual període democràtic ha sigut anunciada la cessió per tots els alcaldes que s'han succeït a Barcelona...

Això de projectar fer-hi un"centre per la pau" en substitució del "Museu Militar" fa molt bonic, i s'adiu al tòpic de que els catalans només ens agrada treballar. Però la realitat -només cal mirar les col.leccións d'aquest museu- demostra que hem estat presents en totes les guerres hagudes al llarg de la història.

La "plena cessió" no és creïble, ja que es fa amb "condicións". És evident que el simbolisme del castell de Montjuïc -creat per sotmetre i bombardejar la ciutat- segueix sent molt apreciat pels nostàlgics i -paradoxalment- pels estrategs militars de la política actual. És per això que únicament el PSC i el PP s'han aliat perquè Defensa estigui en el consorci. Els partits polítics estrictament catalans s'han abstingut ja que saben perfectament que només ens venen fum. I qui presum fa fum....

Jordi Pausas,
París.