Baltasar Porcel i Eugeni d'Ors.  

Em costa molt de creure que una persona tan intel.ligent com Baltasar Porcel pugui combregar amb les rodes de molí de les avantguardes posteriors a la Segona Guerra Mundial, les quals foren auspiciades des de la política estatal.

Afirma que Eugeni D'Ors fou l'introductor de les "avantguardes" en el període franquista. ("La Vanguardia", 29/IV/09) En efecte, en el Salón de los Once, -que passà completament desapercebut- s'hi donaren a conèixer les primeres obres d'Oteiza, Tàpies i Cuixart. Caldria esbrinar si la inclusió d'aquests artistes no fou imposada a Eugeni d'Ors, ja que és coincident amb la política governamental d'aquell període, que necessitava congraciar-se amb els EEUU que, en secret, imposaven la pintura abstracta a la seva àrea d'influència per a desacreditar el realisme socialista de la Unió Soviètica.

Baltasar Porcel coneix prou bé l'entrellat d'aquesta història, ja que és un gran coneixedor d'aquest període, i bé deu tenir notícia del suggerent llibre de la investigadora britànica Frances Stonor Saunders "La CIA y la guerra fría cultural" que motivà una entrevista a "La Contra" de La Vanguardia.

Al llibre citat s'hi poden afegir el de Jean Clair "La responsabilidad del artista", el de Juan José Sebrelli "Las aventuras de la Vanguardia" i el clàssic de Tom Wolfe "La palabra pintada". Les impropiament anomenades "avantguardes" son les representants de l'art oficial i acadèmic...

Jordi Pausas,
París.