Barceló com a fenòmen.  Jordi Pausas.

Cal ser un geni, per apenes sense estudis, arribar a l'estrellat internacional com ho ha assolit Miquel Barceló en el món de les arts plàstiques. Ara triomfa plenament al Teatre Lliure -entrades esgotades per totes les representacións- amb el coreòfraf Josef Nadj, executant una singular perfomance "Paso doble" amb abundància de fang, que ha donat peu a Baltasar Porcel en el seu artícle "Barceló, matèria ontològica" per citar els noms de Leonardo da Vinci, Goya, Jakson Pollock, Aristòtil, Heidegger... I fins i tot ens diu que "Darwin hauría pogut treballar sobre l'obra de Barceló, de la que un dia sorgiràn llargandaixos, peixos, conills, els nostres germans en la constitució planetària" ("La Vanguardia", 10/V/2009). Ara només cal esperar que Baltasar Porcel sigui proclamat Premi Nòbel de Literatura. La seva aportació al món de les lletres és sens dubte colossal i la seva credibilitat, perspicàcia, criteri i independència el fan mereixedor del més gran respecte i consideració. La distància que el separa de Josep Pla és senzillament indescriptíble....

Jordi Pausas,
París.