Artistes mitificats.  Jordi Pausas.

És una obvietat que els artistes que per decisións polítiques es mitifiquen no sempre passen a la història. Sense anar més lluny, al segle XIX els pompiers van ser els més medallats, ignorant els pintors impressionistes que finalment son el referent pictòric d'aquell període.

No sempre les coses del món de l'art es presenten amb la transparència que caldría. Ocorre ara amb Antoni Tàpies, l'artista més "internacional"al que se li ha muntat una mini-exposició en un museu privat de les rodalies de Nova York on ha estat ignorat des dels anys seixanta. Ara li toca el torn a Miquel Barceló, la meteòrica ascensió del qual és coneguda de tothom ja que s'ha convertit en una estrella mediàtica. Així ara és l'únic representant de l'Estat espanyol a la 53ª Biennal de Venècia.Però com en la faula d'Andersen, és evident que tot i que ens diuen que l'emperador va bellament vestit , en realitat va despullat...

Jordi Pausas,
París.