Aprendre de la història de Son Parc  

Quatre nous hotels i prop de 500 xalets unifamiliars es podran afegir a la urbanització existent de Son Parc. En total, 2800 places més que s'afegeixen a la ja sobredimensionada oferta turística residencial existent a Menorca.

Per molt que -com sempre- ho vulguin presentar com una operació de gran qualitat, això no lleva que es tracti d'una nova mossegada molt gran al territori. Una més de les moltes que Son Parc ha representat. Conèixer una mica la història d'aquesta operació ens hauria d'ajudar a no seguir caient en els mateixos errors en el futur.

D'entrada, està bé recordar que el topònim correcte d'aquell indret és Son Saura. Un espai que albergava fa uns anys unes dunes altíssimes i una zona humida de les principals de l'illa. Les dunes van anar minvant fins quasi desaparèixer, transformades amb arena per les construccions i el camp de golf. Gran part del sistema dunar originari, que hauria de formar part del domini públic, es troba a la pràctica ocupat per nombrosos edificis.

La zona humida també estava destinada a desaparèixer. A principis dels noranta hi van abocar tones de runa i residus (vehicles inclosos) per dessacar-la i poder ampliar així el camp de golf. Van haver de tornar enrere per una denúncia penal per delicte ecològic interposada pel GOB. Com podeu veure, és un gran exemple d'urbanització de qualitat.

Però no acaba aquí la cosa. L'aprovació de l'ampliació de la urbanització es va signar (no us ho perdeu) tres dies abans que prengués possessió un nou equip de govern, una vegada celebrades les eleccions municipals. D'això se'n diu nocturnitat i alevosia?

El desgavell es va intentar endreçar, com tantes altres, amb el PTI. A partir dels estudis jurídics que van acompanyar aquest instrument d'ordenació territorial, es va poder passar d'una expectativa de creixement de 8.000 places, a una de 2.800.

Com que per eliminar-ne més ja s'havia d'entrar en un procés d'indemnitzacions, es confiava amb els fons anuals que havia d'aportar l'ecotaxa. Però ja sabeu que, amb una gran visió de futur, l'ecotaxa es va eliminar sense substituir-la per cap altre instrument.

De manera que això és el que ens queda ara. Les restes d'una planificació desproporcionada que es va fer al seu dia i que no hem sabut corregir del tot. Prenguem nota idò, que les coses no es decideixen quan arriben les màquines, sinó molt abans. Un exemple comparatiu: el futur de l'aigua de Menorca es decidirà enguany amb el Pla Hidrològic. Posem-nos les piles ara i no quan ens vulguin construir més dessaladores.