Porcel i l'art.  Jordi Pausas.

Magnífic, ponderat i realista l'artícle de Carles Sentís dedicat a Baltasar Porcel ,que ens recorda que quant Porcel vingué a Barcelona "el seu model, no confessat, va ser Josep Pla, la projecció del qual domina el segle XX de les lletres catalanes. Porcel i Pla van ser amics a estones.Quant el mallorquí dirigia "Destino", llavors en mans de Jordi Pujol, tingué unes diferències amb Pla que van fer que aquest darrer deixés d'escriure en una revista que había sigut durant anys la seva base periodística" ("La Vanguardia",10/VII/2009).

Una de les diferències que l'enfrontaren amb Josep Pla va ser la de l'art. Pla era un home d'ordre,gran coneixedor de l'art i els artistes del seu temps, i dubtava de la legitimitat de les arts anomenades "d'avantguarda" que es posaren a l'ordre del dia substituint les arts figuratives arrelades a Occident des de Grècia i Roma. També el mentor mallorquí de Porcel, Llorenç Villalonga, l'autor de "Bearn", era del parer de Pla. En una carta que Villalonga envià a Porcel el 26 de Juny del 1970 s'hi pot llegir aquest fragment: "Tornant a n'això del possible esgotament de la cultura actual, record lo que li digué a Ortega un pintor abstracte: "Sí, a noltres ens ridiculitzen, però que faria vostè si tingués vint anys i un pinzell a la mà? ¿Pintar com Velàzquez?" Tenia raó aquell pintor, sols que era una raó desolada, d'esgotament...Avui no es pot pintar com Velázquez o com Rubens, perquè "ja està fet". Però no es pot "pintar"com Miró, perquè Miró no "pinta" res. Després d'una gran catàstrofe i després d'un nou paleolític podrà tal volta tornar un nou renaixement".

És evident que els intel.lectuals dels nostres dies han abandonat el camp de l'estètica artística als vents politicaments correctes. Els "maîtres à penser" es limiten a correspondre a les invitacións del formulisme més elemental. Amb la devallada econòmica que estém patint, és possible que l'art esmentat es fondrà per donar pas a un nou ordre estètic acordat a les necessitats regeneratives que demana la societat. Altrament serà el caos...

Jordi Pausas, París.