Plini i Bru de Sala.  Jordi Pausas.

L'artícle "Plini i la divinitat" ("La Vanguardia",21/VIII/2009)de Xavier Bru de Sala és exquisit, i ens endinsa en el món meravellós dels grans pensadors del passat: Ciceró,Aristòtil,i ambdòs Plinis, el vell i el jove. Ens diu que " dos milenis enrera, la qüestió de la divinitat a Grècia i Roma, era d'allò més complexa".Penso que si fa no fa com ara mateix, amb el garbell de les diverses creences i religións. I amb l'afegit de creure en l'art abstracta, un dogma esdevingut oficial, i una "novetat" a Occident, que sempre es mostrà partidari de l'art figuratiu i racional. Avui els nostres "maîtres à penser" son d'allò més esfilagarsats i sinuosos, i ferms defensors de l'esoterisme en el terreny de les arts i les idees, els quals cada vegada més es desvinculen de la societat real i tangíble. Fa dos mil anys el món de l'art era més humà i preclar, racional i entenedor. Avui és un barret de rialles únicament a l'abast de les llumeneres més excelces i divines. El seu magnífic i erudit artícle m'ha donat peu a aquestes digressións en l'emboirat món de les idees i les creences -racionals i irracionals- i les passións que les fan néixer...

Jordi Pausas, París.