GOB Menorca: "Aigua amb garrafes per molts anys?"  

- La dessaladora de Ciutadella val 42 milions d'euros.

L'esborrany del nou Pla Hidrològic incompleix els requisits bàsics de les directives europees. El GOB ha presentat al·legacions i ha començat la seva campanya de denúncia davant instàncies superiors.

Molts ciutadans de Menorca hauran de seguir comprant aigua amb garrafes, o hauran de pagar el cost d'instal·lar dessaladores multimilionàries, si no es recondueix l'actual projecte de Pla Hidrològic de Balears. Ara hi ha una gran oportunitat d'acabar amb la mala gestió de l'aigua, però caldrà fer pressió davant les institucions responsables.

La Directiva Europea Marc de l'Aigua obre el seu text dient que l'aigua no és un bé comercial com els altres, sinó un patrimoni que cal protegir, defensar i tractar com a tal. Però les principals línies que han d'aplicar una gestió sostenible a l'aigua, no es troben reflectides en l'esborrany del nou Pla Hidrològic de Balears.

Un dels objectius claus de la Directiva és aconseguir el bon estat de les masses d'aigua d'aquí al 2015 o, en el seu defecte, establir amb tot detall quins impediments hi ha per fer possible aquest calendari i quines mesures s'aplicaran per a apropar-s'hi. Però el Govern Balear opta per dir que no és possible recuperar ara els aqüífers de Ciutadella (afectat per clorurs) ni de Maó (afectat per nitrats), i tampoc inclou mesures transitòries. És a dir, s'aposta per traslladar el problema, cada vegada més greu, a les generacions futures.

El Pla presenta nombrosos errors. Per exemple, es compta com a recàrrega d'aqüífer l'aigua que entra des del mar (la intrusió marina). També presenta una desviació a la baixa de més del 60% en les extraccions derivades de regadius o equivocacions en les sortides necessàries d'aigua cap a la mar per evitar precisament que els aqüífers es salinitzin.

I malgrat que ho obliga la legislació vigent, no s'ha fet una avaluació del Pla anterior. De manera que no sabem per quin motiu no s'han aconseguit objectius tant importants, per exemple, com la disminució de pèrdues en les xarxes de distribució d'aigua potable. El pla anterior proposava limitar les pèrdues al 30% i l'actual repeteix el mateix desig. Per tant, no s'ha avançat en un aspecte clau però no es sap per què.

El Pla inclou també aspectes tan preocupants com la possibilitat d'autoritzar abocaments directes de les substàncies considerades més perilloses a nivell europeu, i una de les causes que ho podrien justificar serien els motius econòmics.

Aquest Pla no s'enfronta als problemes reals de l'aigua, sinó que els intenta esquivar a partir d'estratègies per dilatar el temps. Com que aquesta postura pot tenir preocupants efectes sobre la salubritat de l'aigua potable i sobre el bon estat dels ecosistemes, el GOB ha decidit elaborar informes d'incompliment legal i traslladar-los a les instàncies superiors que han de vetlar pel compliment de les normes. Un dels informes s'ha presentat ja recentment en unes jornades sobre seguiment de la implantació de la Directiva Marc de l'Aigua, celebrades a Madrid.