GOB Menorca: "Excursió a Sa Nitja, sense neu"  

Malgrat els negatius pronòstics del temps atmosfèric, 85 persones es van animar ahir diumenge a fer una caminada des de Tirant fins a sa Nitja, en la darrera excursió del programa A peu per Menorca, que en aquesta ocasió s'emmarcava en els actes de la festivitat de Sant Antoni.

En l'itinerari inicial, s'havia previst sortir de Platges de Fornells i travessar la platja de Tirant, però l'amplitud de la gola del torrent, alimentada per les aigües del prat i també per la intrusió d'una mar moguda, feien impossible creuar el curs d'aigua. Així, la concentració es va fer a l'inici del vial que va a la platja de Tirant, i els participants van passejar vora el Prat de Lluriac, que es troba en un moment de gran bellesa, abastit per les pluges i visitat per nombrosos ocells.

En arribar a la costa, es va aprofitar la senda, ja fitada, del Camí de Cavalls, que discorre per un litoral que, no fa tants anys, s'havia previst urbanitzar amb milers de places turístiques. Actualment, una comunitat de socarrells i aladerns reben els visitants, que descobreixen amb facilitat els efectes de la tramuntana, quan s'observen nombrosos exemplars de mates i pins que creixen absolutament aferrats al terreny, intentant sobresortir el mínim en alçada.

Les caletes i petites platges es succeeixen fins arribar al destacat savinar de Santa Teresa, que serveix de porta al campament romà que datà del 123 a.C. En aquest indret, el servei d'arqueologia habilitat pel Consell Insular va rebre els excursionistes i va monitoritzar una visita als diferents indrets històrics que s'han descobert.

El poblat i el cementiri romà, la torre de defensa de l'època britànica o els vestigis de la mesquita musulmana, envolten el port de Sa Nitja, que probablement devia ser més profund fa uns segles i que ha anat cedint terreny per l'arribada dels llims que hi porta al torrent.

A l'hora prevista, el servei d'autobús va recollir els visitants, retornant al punt d'origen i oferint, des de l'alçada del vehicle, una nova visió del prat de Lluriac, colonitzat de fotges, ànecs i altres ocells aquàtics. El cel donava llavors per conclosa la treva que havia concedit, i els nuvolats plujosos arribaven de nou a les terres menorquines per seguir alimentant la verdor que ja llueixen.