Cultura de la desinformació?  Jordi Pausas.

Jordi Coca, es l'autor de l'artícle "Cultura sense mitjons?" (AVUI,11 de Març) en el que ens informa que es va fer l'encàrrec "d'una obra gegant" a Tàpies.per tal de presidir la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i esmenta positivament als promotors i incondicionals del publicitat mitjó, i alhora critica amb èmfasi als que s'oposaren de totes-totes a que la "genial pensada" fos una realitat mitjançant el concurs dels artesans que portarien a terme la gran feinada de convertir el mitjonet del gran artistàs en un mitjonàs de rondalla per infants...

Escriu: "És així com s'ha de tractar un artista de la dimensió d'Antoni Tàpies? ¿És possible que un patronat i un conseller de Cultura rebutgessin l'any 1992 l'obra d'un creador indiscutible?" I més endevant, com a bon occidental, cau en la lògica contradicció quan afirma: "En definitiva, ni el passat ni el present no són indiscutibles" I acaba l'artícle amb aquesta sentència: "Necessitem mitjons, doncs, molts mitjons que ens facin dubtar i que siguin controvertits. Però una cosa és el debat, l'opinió, la tensió al voltant de determinades obres, i una altra de molt diferent la prohibició".Efectivament, és una paradoxa que les democracies d'Occident encara avui donin suport econòmic i moral a l'estètica abstracta , q ue passa sense pena ni glòria, mentre oficialment és prohibeix i desestima l'art figuratiu dels nostres dies.Potser Jordi Coca, que escriu que "interferir des del poder polític fins al punt de desvirtuar un projecte cultural, o bé prohibir, ni que sigui amb bones paraules, l'obra d'un creador la trajectòria del qual està per damunt de les opinións particulars, sembla perillós" hauria d estar d'acord que la supressió i el silenciament sistemàtic de l'art figuratiu contemporani per part de l'administració és un genocidi cultural que ens fa retocedir a la barbàrie: Occident, cara i creu....

Jordi Pausas, París.