L'ecologisme i la paradoxa turística  

GOB Menorca. En els darrers 20 anys, Menorca s'ha venut turísticament per les seves platges verges. No trobareu cap propaganda, ni cap imatge d'estand de fira turística, on no ocupi el primer plànol la imatge d'una platja verge com les que encara es poden trobar a Menorca. Provau de navegar per internet i comprovareu com la nostra illa i les platges verges són dues coses que sempre es posen juntes.

Després va venir la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera. Una altra propaganda espectacular, aprofitada a fons pel sector turístic. Però ni les platges verges ni la declaració de Reserva de Biosfera van sortir d'àmbits empresarials, ni dels àmbits polítics que sempre es manifesten enormement preocupats per l'economia.

No. Van sortir dels sectors de gent que busquen un progrés que no impliqui la destrucció del valors ambientals. Van sortir de gent que cerca una economia que doni qualitat de vida i feina, i no guanys especulatius. Van sortir de la gent més propera al que ara s'anomenen tesis ecologistes.

I mira per on, ara el que venem a les fires turístiques és el Camí de Cavalls, que tampoc ha sortit de l'empresariat ni de les polítiques ultraliberals. Ha sortit de la gent que vol gaudir de l'illa sense destrossar-la. De la gent que, sense fer bandera de l'economia, són els que en realitat la mantenen.

Està bé recordar aquestes coses quan acabam de rebre l'enèsima crítica de persones que, com el Sr. José Ma. Cleofe, es posen dalt la parra perquè des del GOB hem dit que és un error retirar la posidònia de les platges el mes de març. Com sempre, aquests personatges d'argument fútil i estantís, esgrimeixen que emetem aquestes opinions perquè volem espantar el turisme.

Sort ha tingut Menorca de no donar credibilitat a aquests teories. De no escoltar als que pregonaven que per aconseguir "el progrés" s'havia d'urbanitzar Macarella. I Cala en Turqueta, i Trebalúger, i el barranc d'Algendar, i Binigaus, i l'Albufera des Grau, i tants altres espais que van tenir en qualque moment un projecte d'urbanització. Tanta sort que milers de menorquins de naixement o d'adopció, es van mobilitzar per frenar aquests grans errors. Si no s'haguessin organitzat en aquells moments, Menorca no es semblaria de res al que és actualment.

El que en realitat necessitaria el Sr. Cleofe és un senzill curs d'educació ambiental. Així potser entendria que la posidònia forma part de les nostres platges. I que no és una alga, sinó una planta amb flor. I que la major part de l'arena que ell vol tenir a les platges es forma precisament a les praderies de posidònia. I que és un error retirar-la tan prest. Però ja és sabut que pots dur un cavall a beure, però no el pots obligar a beure.

Hi ha coses que de vegades no tenen remei. Però això no canvia els fets. Això no canvia la paradoxa de que, aquells que van ser acusats d'anar contra el turisme, han fet a la fi molt més pel turisme que els seus acusadors.