Els savis de Vilatrista.  Jordi Pausas.

En el seu magnífic i agut, -i d'allò més desacomplexat- artícle titulat "La Sagrada Família", (AVUI, 3 de Juliol) Manuel Cuyàs ens ofereix la crònica d'"una reunió d'intel.lectuals integrada per pensadors, pintors i escultors" que s'intueix que son dels que s'autoproclamen "contemporanis", amb la qual cosa queda explicitat que son politicament correctes. Amb el suport econòmic institucional assegurat, ens volen fer creure que son els portaveus i representants del "progressisme" del moment, però ben mirat politicament no van més enllà dels tèrbols propòsits lerrouxistes i les seves "meriendas fraternales", adreçades en aquest cas no a l'obrerisme, sinó a la ciutadanía en general que cerca a les palpentes orientar-se en el món de la cultura que ens ofereixen gairebé en exclusiva el món de l'art oficial...

En pla de broma diré què la Sagrada Família els fa basarda perquè, entre altres coses, atrau un allau de turistes que omple la ciutat de Barcelona, amb la qual cosa la balança econòmica ens és favoràble si la comparém amb la de la gran ciutat estepària que balla amb tanta alegría al bell mig del centre peninsular .Possiblement és per "instint" que obren d'aquesta manera, ja que són partidaris de deixar les coses com estàn, i obren amb l'obscenitat pròpia dels intel.lectuals a sou que és volen "capdavanters" , per inculcar a l'opinió pública el seu dirigisme inspirat en la frase de Goebels: "Una gran mentida repetida mil vegades esdevé una veritat incontrovertíble". En tot cas, és evident que aquests pensadors, pintors i escultors son coetanis espirituals dels "Savis de Vilatrista" que creà,-mofeta-, l'il.lustre pintor i escriptor, col.leccionista i tertulià Santiago Rusiñol. Lamentablement aquests personatges son intel.lectualment avorrits, provincians i socialment prescindíbles....

Jordi Pausas, París.