Els bisbes catalans i Aragó.  Jordi Pausas.

La notícia és gairebé surrealista, però tractant-se de la decisió unànime dels bisbes catalans, haurém de creure que no estan prou vinculats amb la realitat espiritual, social i cultural del nostre territori. Només així es podria entendre que demanin que les obres d'art propietat del Museu de Lleida, i que estàn lligades històricament a la Franja de Ponent, siguin "lliurades" a Aragó, per tal d'acatar les ordres donades pel Vaticà el febrer del 2009.

L'Esglèsia tindria que anar amb més cautela al prendre una decisió que desvirtua i contradiu el que predica, i en què la justícia i l'ordre hi és evocat de manera constant. És evident que l'"obediència" a que estàn sotmesos els bisbes, pertany a un període de la història que fa molts segles ha periclitat a tot Occident, i és per això que el que ara ens comuniquen ens sembla increïble. Tal i com estàn les coses, a l'Església li calen uns interlocutors més lúcids,oberts i dialogants...

Jordi Pausas, París.