Abandonar el Mercuri  

Els nivells de mercuri que presenten els residents a les comunitats autònomes llindants amb el mar són molt preocupants. Cal evitar el consum de peixos de gran tamany, perquè són els que presenten més risc de mercuri acumulat.

Un informe del Ministeri de Medi Ambient conjunt amb el de Ciència i Innovació, donava a conèixer fa poc que el nivell de mercuri en sang de la població espanyola supera en 6 o 10 vegades l'habitual a Alemanya, Estats Units o Canadà. En el cas del mercuri, el problema es relaciona directament amb la ingesta de peixos depredadors.

El mercuri és una de les substàncies anomenades bioacumulatives, és a dir, que s'acumulen en els organismes vius i que poden acabar causant greus disfuncions. La seva acumulació augmenta conforme es tracta d'espècies que depreden sobre altres. En els cas dels peixos, els grans depredadors són els que mostren més concentracions: la tonyina vermella, l'emperador o peix espasa, les espècies de taurons i, en general, les espècies de mida gran.

El problema no sembla menor, atès que un 64% dels cordons umbilicals que es van analitzar després del part, oferien unes dosis de mercuri que superen el màxim admès com a segur per l'Agència de Protecció Ambiental d'Estats Units.

Es considera bo menjar peix blanc o blau, però sempre és recomanable optar per les espècies que es troben més avall de la cadena tròfica. Els grans peixos acostumen a alimentar-se d'altres espècies més petites i així van acumulant el mercuri que prèviament havien ingerit les seves preses.

El mercuri arriba al mar sobretot per processos industrials mal controlats. Diferents activitats humanes generen contaminació, i sovint acaben retornant a través dels cicles vitals dels ecosistemes. La crisi hauria de servir per apostar per processos econòmics més nets que els que s'han vingut fent fins ara.