Bon dia, us escric perquè acab d’arribar indignada de cas doctor.
Us explico el que m’ha passat: Fa alguns dies que tenc a sa fieta refredada. Jo no l’havia duita a nes doctor perque pensava que era un refredadet ja que ella estava contenta i alegre, menjava be i només tenia un poc de tos i moquets. Fa un parell de dies, quan la intentava deixar a sa cuna perquè durmis sa migdiada, amb un atac de tosota, va rojar gargaiots amb filets de sang. Vaig telefonar a cas doctor i em van dir que hi anigués que un doctor ens atendría. Efectivament un doctor, molt correctament (si es pot dir es seu nom vull remarcar que era es doctor Aparicio) ens va atendre, se la va ben mirar i ens va receptar un xaropet. Em va dir que si no millorava o si empitjorava que hi tornesim. Molt be fins aqui.
Es capvespre xarop comprat, li donam i esperar a que comenci a millorar. Això va ser dimarts i avui som dijous. Aquesta nit vull remarcar que ha rojat un munt de gargaiots (segur que ompliriem un o boni dos gots plens de gargaiots que ha tret…i no estic exagerant) i que sa fieta te només 15 mesos (imaginau com te es pulmons de plens de porqueria que no la deixa respirar be). I aquí comença lo bo. Aquest matí no s’ha aixecat contenta com es sol aixecar ella, no ha volgut berenar però si anar a l’escola (ja que ha estat ella la que m’ha ensenyat sa boseta de s’escola i sa jaqueta i quan em arribat a sa classe seva semblava que s’animava i tot). Jo la he deixada però li he explicat a sa profesora que igual no estava prou be, que si hi havia res que em truques. A les 12:30 com cada dia vaig a buscar-la i em diu que no ha estat del tot be pero que no ha tingut febre ni res, només que estava a lo darrer un poc més mal feta. Arribam a casa i es posa a tosir molt i semblava que li faltava s’ale, com a que s’ofegava per lo que telefon a cas doctor i deman que si encara hi ha es pediatra (no eren ni la 13h). Em diuen que ja no. Deciesc atracarme de totes maneres pensat que un altre metge se la mirarà (només te 15 mesos…).
Pues resulta que no els hi ha donat la gana mirar-se’la!!! Que a les 5:30 hi haurà un doctor de guardia i que men torni a les 5:30!!! Una vergonya! Jo m’he sentit tan impotent que lo unic que he pogut fer en aquell moment es agafar sa fieta plorant i anarmen d’allà però voldria que això es sapiga. Crec que tant a nes doctors com a ses recepcionistes que m’han atés (en especial a na Mélia sa infermera) li hauria de donar vertadera vergonya. Una cosa que em va dir una vegada a jo una pediatra es: «si tu no saps lo que te sa fieta, aquesta fieta esta perduda. Si tu no saps que te, has de venir sense pensar-ho cap aquí que mirem a vam que té perquè ella sa unica forma de dir-te que algo no va be es plorant». Jo no sé que li passa a sa fia meva però sé que no està be. Ella no entén perquè li passa lo que li passa pero ho passa malament. Imaginauvos fent s’esforç que deu haver de fer cada vegada que ha de treure tot aquest mocot que te a nes pulmons.
Si trobau que es just que una mare hagi de narsen a ca seva amb el cor romput perque te un bebe de 15 mesos que no està be i hagi de digar-li a n’aquesta criatura: Amor meu fins d’aqui 5 hores no podem fer res.
Fuente: Fanny Moll