El Ministeri d’Hisenda ha comunicat formalment l’import global de les aportacions que el Sistema de Finançament Autonòmic (SFA) farà a totes les Comunitats Autònomes de l’Estat per 2016. A Balears el total de l’aportació de 2016 serà finalment de 2.187,1 milions d’euros, respecte els 2.168,2 milions previstos inicialment pel SFA en la sessió del Consell de Política Fiscal i Financera de juliol de 2015.
Segons el SFA actualment en vigor, les aportacions que reben les CA es composen de dues parts diferents, una és la bestreta, un lliurament a compte sobre allò que el Ministeri creu que es recaptarà a cada territori, més les aportacions (negatives en el cas de Balears ja que és contribuent net al sistema) dels mecanismes de compensació entre comunitats. Per tots aquests conceptes Balears rep enguany 1.508,9 milions d’euros. I el segon apartat del SFA és la previsió de la liquidació del pressupost d’ingressos de 2014, justament allò que el Ministeri ha modificat ara a l’alça, amb un increment sobre la previsió inicial de 18,86 milions d’euros. En total aquest concepte haurà aportat 678,1 milions d’euros per Balears. Aquest ajustament a l’alça es deu a la liquidació final del còmput d’ingressos per impostos tributats pels ciutadans de Balears, pertanyents a 2014.
La consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera ha expressat la seva “preocupació” per una liquidació de 2014 que no recull el vigor de l’economia de les Illes Balears de 2016. “Un cop més es demostra que el SFA no afavoreix Balears” ha dit Cladera. “Ja ens va semblar baixa la previsió inicial de la bestreta del finançament que es va aprovar el juliol de 2015 al CPFF, i ens hi varem oposar; i ara hem d’analitzar què suposa en global aquesta liquidació, en relació a allò que reben la resta de Comunitats Autònomes”. Cladera creu que “de nou els fets demostren la necessitat de crear un nou sistema de finançament que trenqui l’actual statu quo, i que pugui corregir aquestes incongruències”.
Els càlculs del repartiment d’aquest augment de la recaptació que efectua l’Estat es fa en base a l’índex de consum que ofereix l’Institut Nacional d’Estadística, que condiciona el coeficient que fa servir el SFA. “Són càlculs opacs, no sabem exactament com actua aquest coeficient en el repartiment, ningú al Ministeri ens ho ha explicat”, ha dit Cladera, “però allò que si sabem és que som la CA de l’Estat que més creix segons tots els indicadors, però la quarta per la coa en funció de l’assignació del Ministeri”, en referència als 18,86 milions d’euros de la liquidació.
L’evolució dels ingressos que l’Estat recapta a Balears a través de l’IRPF, l’IVA i els Tributs Especials “haurien d’haver notat la millora que marquen tots els indicadors de consum i econòmics, així com les previsions de creixement a l’entorn del 4% previstes pel Govern per enguany”, segons Cladera, però en canvi “l’assignació del SFA per Balears no ho reflecteix, per que el sistema actual no és sincrònic, i hem de finançar les necessitats actuals de la nostra població en base als ingressos que ens aporten les liquidacions dels impostos de fa dos anys”.
Aquest fet és especialment important en el cas del finançament de Balears, ja que els lliuraments a compte de 2016 només suposen el 69% del total del finançament, mentre que el 31% restant està format precisament per la liquidació del pressupost de 2014. “Som, de llarg, la CA que més es nodreix de les liquidacions, i això ens perjudica”. Llevat de la Comunitat Valenciana, a cap altra territori el pes de les liquidacions supera el 10% del total dels ingressos que els assigna el sistema de finançament de l’Estat per 2016.
La titular de la cartera d’Hisenda i Administracions Públiques del Govern creu que “el comportament del SFA referma i confirma la nostra aposta cap a un sistema que promogui el federalisme fiscal”, on el Govern compti amb major capacitat tributària i de gestió dels impostos que se generen entre els contribuents de Balears, i que paral·lelament, pugui destinar, en primer terme, aquests recursos al finançament real i suficient de les polítiques públiques de l’arxipèlag.
En aquest marc d’actuació treballarà el Grup d’experts per a la millora dels recursos públics de Catalunya i Balears, dirigit per l’economista Guillem López Casasnovas, que aquest mateix mes de juliol arrencarà les seves sessions d’anàlisi i estudi.