Anit passada, devers 100 persones persones ompliren de gom en gom es Centre Cultural de Sa Nostra a Maó per fer costat an es llibre “Llull, es nostro heroi il·luminat” de Joan Francesc Romero. Entre elles, personalitats des món polític, econòmic i social com es batle des Castell Lluís Camps, s’ex-senador Manuel Jaén Palacios, ets ex-batles de Ciutadella i Ferreries, Ramon Sampol i Manolo Monerris, es diputats autonòmics Toni Camps, Juan Domínguez i Juan Manuel Lafuente, es regidors Andrés Spitzer (C’Me), Jaume Fedelich, Nuri Torrent i Diego Pons, ex-regidors com Maite Torrent, es coordinador de Ciutadans de Maó, Eugenio Ayuso, s’ex-candidat de Ciutadans de Menorca an es Senat, Manel Bonmatí, es secretari de Ciutadans de Ciutadella, José María Llull, s’empresari des calçat i patró de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears Antonio Pons Bosch, es patró Antonio Planas Gual de Torrella, es president des Grup d’Acció Balear Toni Ballester i es secretari de sa Fundació Hospital de s’Illa del Rei Antonio Cendán Melis.
Novel·la històrica en tres idiomes, il·lustrada amb pintures de Pere Lorente i d’estil clar i senzill per arribar a tots es públics – També s’inaugurà s’exposició de ses 26 pintures de Lorente que il·lustren s’obra.
“Llull, es nostro heroi il·luminat” és una novel·la històrica escrita per Francesc Romero, il·lustrada pes dibuixant Pere Lorente, publicada en tres idiomes (castellà, balear i anglès) i editada per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears, “és fruit d’un projecte que va començar fa un any i en es que hi ha participat molta gent”, va dir es president de sa fundació a Menorca, Joan Pons. “Lo que pretén aquesta obra és tornar a fer actual Llull, acostar-lo an es poble menorquí —i mallorquí i eivissenc— que el va venerar durant segles com un sant”, va continuar Pons, que recordà que “mentre Llull era de cada vegada més reconegut dins es món acadèmic i universitari, perdia influència entre es ciutadans balears”.
Es presentador, s’historiador i president de sa Fundació Jaume III de Menorca, Joan D. Pons Torres, va destacar s’estil senzill des llibre, cosa que el feia bo de llegir ja que acostava un personatge fascinant com Llull an es grau de curiositat des lector mitjà.
Per altra banda, Pons criticà ses ajudes zero rebudes per part des Consell Insular de Menorca, Govern Balear o Institut Menorquí d’Estudis, a qui retreu “estan prou enfeinats dedicant es seu temps i es nostros doblers a presentar coses com ‘Història del protestantisme als Països Catalans’ de s’independentista Josep-Lluís Carod Rovira mentres abandonen sa cultura menorquina i balear com és aquesta magnífica obra sobre Ramon Llull”.
Pons també destacà s’aportació de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears amb aquesta novel·la històrica sobre Llull, “en es 700è aniversari de sa mort de Ramon Llull, es catalanisme s’encarrega d’amagar aquells aspectes de sa seva vida i obra que són contraris a sa seva doctrina: a) Ramon Llull mai va anomenar sa seva llengua com a catalana sinó ‘romanç’, i b) s’exilià durant s’ocupació aragonesa de ses Illes Balears i no va calcigar cap terra aragonesa, molt manco es comtat del nord —en referència a Catalunya—, allà on ara s’apropien des nostro baleàric més universal amb es beneplàcit de ses nostres sucursalistes autoritats insulars”. Tancà sa seva intervenció manifestant “en es 700 aniversari de sa mort de Ramon Llull, és es moment d’exigir a ses nostres autoritats, tant aquí com a Madrid, que aturin s’expoli cultural que patim a ses Illes Balears, que s’Institut Ramon Llull modifiqui es seu nom, i que es vertader Institut Ramon Llull tengui seu a Palma de Mallorca, a Balears, a sa terra natal de Llull i no a Barcelona”.
Per sa seva banda, es general Luis Alejandre va introduir a Romero destacant sa frescor des text i es mèrit de s’autor per “traslladar sa vida de Llull, un homo increïble amb una vasta producció literària que es va endinsar en ses tres cultures, musulmana, cristiana i jueva, a un llenguatge més pròxim que l’acosta a sa modernitat”.
“−Teniu un heroi i no ho sabeu”
Per sa seva banda, s’autor des llibre, Francesc Romero, destacà que havia estat “franciscà per educació” i que “aviat va omplir sa seva biblioteca de llulls”. Romero afirmà que des seus càrrecs públics havia procurat sempre defensar es lul·lisme i realçar-ne sa seva figura. Com a comissionat Llull des Govern de José Ramón Bauzá, Romero explicà que havia planificat un calendari lul·lià on cada acte havia de realçar un aspecte de sa vida des doctor il·luminat i que això l’havia ajudat molt a organisar sa biografia des savi mallorquí, un coneixement exhaustiu que llavors li havia facilitat sa redacció d’aquesta novel·la.
Romero contà que va esser un veïnat seu nord-americà des port d’Andratx que el va engrescar a escriure aquest llibre: “−Voltros teniu un heroi i no ho sabeu”, li enflocà, “i aquest heroi és en Ramon Llull”. Va esser així com s’autor va posar fil a l’agulla i començà a escriure. Era s’agost de 2015. “He disfrutat escriguent aquest llibre. M’ho he passat la mar de bé, m’emocionava quan construïa es diàlegs de Llull, pareixia que estàs en contacte amb ell”, va confessar s’autor molt emocionat.
S’exposició ‘Llull, es nostro heroi il·luminat’ a Sa Nostra
S’acte serví també per inaugurar una exposició amb ses 26 il·lustracions de Lorente que s’han incorporat a s’obra i que estarà oberta fins dissabte de la setmana qui ve, dia 17 de desembre. Se pot visitar en es Centre Cultural Sa Nostra (Carrer s’Arraval, 31, Mahó), on també se podrà comprar es llibre ‘Llull, es nostro heroi il·luminat’ per només 25€.