La decisió de maldar resoldre els problemes d’aigo de Ciutadella amb la construcció d’una dessaladora no ha deixat de ser polèmica d’ençà la va prendre el llavors Ministre de Medi Ambient, el Sr. Jaume Matas.
El debat va començar sobre la conveniència i necessitat de la dessaladora, sobre la seva ubicació i la manca de connexió amb els pous de Ciutadella i sobre el seu elevat consum energètic. I també va ser (i és) polèmica, la dessaladora, per la decisió de repercutir el cost de construir-la i d’explotar-la (amb els corresponents interessos financers) sobre el rebut de l’aigo que arriba a les cases de Ciutadella.
El 36,1% (7.268.000€) de la inversió va ser pagada amb fons FEDER de la Unió Europea, mentre que la resta ho haurà de ser (d’acord amb la decisió que llavors es va prendre) a través dels rebuts. Açò implica que, mentres que més del 85% de les cases de Ciutadella ara paguen entre devuit i trenta-tres cèntims per un metre cúbic d’aigo, amb la dessaladora pagarien (si no hi posam remei, que n’hi ha) gairebé un euro i mig (gairebé cinc vegades més, de mitja). És, aquest, un cost del tot insostenible per a moltes famílies i, endemés, és del tot injust.
Per fer arribar l’aigo a Ciutadella, el govern del PP ha decidit connectar la dessaladora amb els pous d’Es Caragolí (cosa que hauria d’haver estat prevista al projecte des del principi), una obra que tot i tenir un cost de tres milions i mig d’euros, és del tot necessària si volem regenerar els aqüífers. I parla ara també, el Govern, d’estendre el consum d’aigo dessalada (i reduir així els costos tot ampliant el nombre d’usuaris) fins a Maó i Es Castell, municipi qui també té problemes de qualitat de l’aigo per excés de nitrats.
El dur l’aigo fins Es Castell podria no ser una decisió dolenta per tal de regenerar els aqüífers. Ara, fer-ho no és barat: si el dur-la fins Es Caragolí costa més d’un milió per quilòmetre, la canonada fins llevant pot costar gairebé el doble que la dessaladora). Ni és, tampoc, tècnicament senzill ni gens ràpid de fer. I, endemés, s’ha de trobar el finançament. A no ser que també es vulgui fer recaure el seu cost sobre els consumidors, quan tornaríem a estar en les mateixes. Mentrestant, la dessaladora està sense estrenar, es va degradant i va generant interessos financers que afegir al munt del deute que, si no hi posam remei, se repartirà amb el rebut de l’aigo.
Però de remei (tot i els problemes econòmics actuals de les administracions), n’hi ha. I, endemés, és de justicia posar-n’hi. En la pàgina 49 dels pressuposts per enguany de l’ABAQUA (l’organisme del Govern de les Illes Balears que gestiona l’aigo), hi podem llegir: “El principal cost d’aquesta partida” (Capítol II, Despeses en béns corrents i serveis) “correspon a les compres de l’aigua amb un import de 14.120.529,00 euros, ocasionat per la producció de l’aigua prevista a la zona de la Badia de Palma, Eivissa, Sant Antoni, Formentera, Andratx, Alcúdia, Sa Costera i S’Estremera”.
Vet aquí que el govern es gasta enguany més de catorze milions en comprar aigo, bona part d’ella dessalada. Així, per exemple, i segons la informació facilitada pel propi govern, gasta mensualment (mensulament!) 287.303,33 euros en la dessaladora d’Alcúdia i 303.772,08 euros en la d’Andratx per tal de participar en la seva amortització i/o finançament. I la conselleria de Medi Ambient s’ha compromès amb l’ajuntament de Pollença a estudiar un conveni de col·laboració per reduir el cost del rebut en aquest municipi perquè l’aigo (provinent de la dessaladora d’Alcúdia) els costa setanta cèntims el metre cúbic!
El PP s’ha negat al Parlament i a l’Ajuntament de Ciutadella a què el govern posi doblers en la dessaladora per tal que els ciutadans tenguin aigo de qualitat i a un preu just, mentres veim que ho fa (i a bastament), en les dessaladores de Mallorca. Les administracions tenen l’obligació de tractar els ciutadans a partir del principi d’equitat, pel qual tots tenim dret a rebre els serveis i les prestacions fonamentals en igualtat de condicions.
No hi ha cap dubte que la qualitat de l’aigo és un bé necessari i que el seu preu ha de ser just. I no hi ha cap motiu ni econòmic ni tècnic que justifiqui que les famílies de Ciutadella hagin de pagar l’aigo a un preu escandalós mentre el govern compensa els costos de les dessaladores de Mallorca per tal que les famílies tenguin aigo de qualitat a un preu assequible. És un qüestió de justícia i d’equitat.
Fuente: Damià Borràs – Diputat socialista al Parlament de les Illes Balears