Els grups polítics amb representació al Consell Insular de Menorca han donat resposta a les qüestions formulades per la Plataforma Benvinguts Refugiats Menorca com a mostra del compromís que la institució insular expressa de manera unànime davant la greu crisi de refugiats. A més de la presentació d’un document escrit (signat pels portaveus del PSOE, Grup Popular, Podem i Més per Menorca), avui s’ha celebrat una convocatòria de premsa juntament amb la Plataforma Benvinguts Refugiats Menorca per tal de fer més visible aquesta crisi i valorar positivament la tasca que des de l’illa du a terme aquest col·lectiu.
En nom de tota la corporació insular, Miquel Àngel Maria ha subratllat que es tracta d’una de les pitjors crisis de refugiats que s’ha viscut mai alhora que ha sol·licitat que les diferents institucions socials de Menorca facin feina conjunta amb l’objectiu que la veu de Menorca sigui “forta i sòlida”.
El passat dia 17 de març la presidenta Maite Salord es va reunir amb els representants de la plataforma. Una reunió que també va comptar amb l’assistència de Miquel Àngel Maria, com a conseller responsable de cooperació internacional i vicepresident del Fons Menorquí de Cooperació, a més de les dues conselleres del Grup Popular, Aurora Herraiz i Salomé Cabrera. Aquest va ser un contacte més dels que la Plataforma Benvinguts Refugiats Menorca mantenia aquells dies amb els ajuntaments de Menorca, i enmig de l’agreujament de la situació dels refugiats a les Illes gregues i a diverses fronteres internes i externes de la UE, i enmig de la mobilització internacional, i també local, per evitar que entràs en vigor l’acord de la UE amb Turquia per a l’expulsió massiva d’immigrants.
Miquel Àngel Maria ha subratllat que “des del Consell compartíem la màxima preocupació de la plataforma i de tantes veus com han sorgit, d’alarma per la degradació dels valors que sustenten el projecte europeu si no som capaços de donar una resposta solidària i humanitària, i no expeditiva i de policia de fronteres, a la greu crisi dels refugiats”.
Llavors la institució insular ja va posar en coneixement dels portaveus de la plataforma la posada en marxa d’una Declaració institucional, per dur-la al ple del dia 21 de març. Aquesta declaració va ser aprovada per unanimitat.
La resposta al qüestionari de la plataforma ha estat elaborat i acordat per unanimitat de tots els grups polítics del Consell. Les línies principals de resposta són les següents:
- Ratificar el compromís per rebre i atendre com a mínim les 40 persones refugiades que li correspondrien a Menorca per quota, d’acord amb la distribució acordada amb el Govern de les Illes Balears. Cal dir que el moment de recepció no depèn del Consell, sinó en primer lloc del Govern de l’Estat.
- En aquest sentit, el Consell dóna suport a la demanda d’11 comunitats autònomes que exigeixen a l’estat la màxima celeritat en l’obertura de fronteres i la canalització de refugiats cap a les Comunitats Autònomes. La consellera de Benestar Social, Maria Cabrisas, ha explicat que el Govern balear ja està preparat per a la primera fase d’acollida. El departament de Benestar Social es va posar en marxa immediatament, després de l’anunci del Pla d’Acollida de l’Executiu autonòmic amb una sèrie de reunions de treball i coordinació amb Creu Roja, Caritas i el Fons Menorquí de Cooperació. A més de constituir el Fòrum de la Immigració de Menorca. També s’informarà sobre el procés a la propera Comissió de Presidents de Corporacions Locals de Menorca.
- El Consell Insular de Menorca insisteix en la seva crítica a la incapacitat, fins a dia d’avui, de les institucions europees, per afrontar de manera satisfactòria i d’acord amb els propis valors fundacionals de la Unió Europea, la pitjor crisi de refugiats que viu Europa des del final de la II Guerra Mundial. “En el segle XXI tenim camps de refugiats a Europa, i la solució no pot ser expulsar aquests refugiats fora del territori de la Unió, sinó articular una resposta clara, generosa i eficaç perquè aquestes persones puguin entrar a Europa, ser acollides i integrar-se en la nostra societat amb plenes garanties de seguretat i llibertat”, ha dit Miquel Àngel Maria.
- El Consell Insular considera que la crisi de refugiats i la immigració s’ha de plantejar i abordar de manera global, més enllà de la pressió mediàtica per les notícies que arriben des de determinats punts. Abans de l’esclat de la crisi a les Illes gregues, a l’estat espanyol ja teníem milers de refugiats demanant asil des de les portes de Ceuta i Melilla, i en el conjunt de la UE, Ucraïna és el segon país, després de Síria, amb més demandes d’asil polític, i aquesta realitat és més invisible, però no menys greu.
- En aquest sentit, després del primer contacte mantingut amb la Plataforma Benvinguts Refugiats Menorca, dia 22 de març es va celebrar una Junta extraordinària del Fons Menorquí de Cooperació, i es va acordar aquest abordatge global i en diferents fronts. “És important subratllar que el Fons som les administracions, el Consell i els ajuntaments, i que no és que li encomanem una feina “externalitzada”, sinó que ens comprometem a intervenir des del Fons. En aquest sentit, més que una resposta des del Consell Insular, preferim parlar de la resposta col·lectiva d’Ajuntaments i Consell dins el Fons”.
Les línies de treball acordades a la Junta del Fons Menorquí són tres:
- Augmentar la incidència política. Traslladar el posicionament conjunt a totes les administracions i incrementar la pressió. La Junta de Batles de la setmana que ve tractarà aquest tema i acordarà una estratègia de pressió política.
- Accions d’emergència. Dedicació de recursos econòmics de les administracions per a l’atenció de persones refugiades i migrant. S’estudia la viabilitat d’obrir un programa propi del Fons Menorquí a la Mediterrània, per a l’atenció en origen. La Junta de Batles i el Consell tractaran també aquesta proposta.
- Sensibilització ciutadana. Posar en valor la feina que ja s’està fent. A més d’impulsar una campanya específica conjunta entre el departament de Benestar Social del Consell insular i el Fons Menorquí per prevenir conductes xenòfobes i fomentar una visió crítica de les causes que provoquen els desplaçaments forçats globals.
Per part de la plataforma, Carme Cardona ha agraït a la corporació insular la implicació i la seva fluïdesa de resposta. “És important que els ciutadans puguem veure que es pot accedir i incidir en les institucions polítiques”, ha dit, alhora que ha reconegut la importància que aquesta resposta s’hagi produït de manera unànime davant una situació tan greu. Cardona ha subratllat la rellevància dels moviments socials i ha expressat la voluntat que Menorca lluiti de manera conjunta per un passatge segur.
En nom de la corporació insular l’acte ha comptat amb la presència de:
- Maria Cabrisas (PSOE Menorca)
- Cristina Gómez (Podem Menorca)
- Adolfo Vilafranca (Grup Popular)
- Miquel Àngel Maria (Més per Menorca)