No només no escolta la comunitat educativa, sinó que es parapeta darrera pràctiques antidemocràtiques
Davant la nul·la resposta de la Conselleria a les 23 preguntes que registràrem per escrit fa tres setmanes:
- Avui demanam a tots els grups parlamentaris que les facin seves i que interpel·lin la consellera sobre sobre els expedients disciplinaris oberts des de l’estiu fins a dia d’avui (directors de Maó i de l’IES Marratxí).
Les preguntes fan referència a punts obscurs en la tramitació d’aquests expedients
- Desmentit dels inspectors sobre l’obertura
- Lentitud del procés i canvi dels fets imputats en els casos de Maó
- Demora injustificada en l’obertura i admissió de proves de procedència il·lícita en el de Marratxí
- Inconsistència de les acusacions i indicis de presumpta prevaricació, en tots els casos
Amb aquesta acció volem induir la reflexió sobre:
- La reparació de perjudicis econòmics, morals i personals
- L’exoneració de responsabilitats a causa de la lentitud de la via judicial
- La inoportunitat d’iniciar accions disciplinàries en una situació de conflicte.
Sobretot, volem cridar l’atenció sobre uns mètodes incompatibles amb un sistema democràtic:
- Criminalització del col·lectiu docent, a través de la difamació per part de membres del Govern
- Utilització del llenguatge de la por per resoldre els conflictes.
- Inducció a l’enfrontament civil, convidant els ciutadans a delatar-se entre sí. La pròpia consellera ho ha fet així en vàries ocasions, una d’elles en el Parlament (13 de juny de 2013).
- Connivència entre la part que jutja i la que denuncia. El blog de l’associació estudiantil de la qual la denunciant de Marratxí és presidenta publicà l’obertura de l’expedient a Jaume March tres dies abans que aquest rebés la notificació.
- Utilització de menors com a confidents. La denunciant de Marratxí realitzà almenys dos enregistraments il·legals dins el recinte educatiu amb intencions incriminatòries. La Conselleria ha donat per bona aquesta acció i li dóna cobertura.
I el més preocupant de tot :
- Instrumentalització de la Conselleria d’Educació per part d’una organització radical, que ja demanava sense èxit sancions contra docents a l’anterior conseller, i que provocà la caiguda d’aquest. El nou equip de la Conselleria, des del seu nomenament, s’ha mostrat totalment receptiu a les demandes de l’organització, tant en el terreny normatiu com en el disciplinari.
En conjunt, i en combinació amb altres evidències, ens du a la conclusió que l’equip dirigent de la Conselleria, dominat per una entitat extraparlamentària, ha perdut no tan sols el control de la situació sinó també el seny, i emprèn a la desesperada una fugida cap endavant, afegint de cada vegada més llenya al foc del conflicte.
La consellera no vol escoltar els professors, els directors ni les associacions de pares i, en canvi, satisfà totes les reclamacions que li fan certes entitats poc representatives (acceleració en l’aplicació del TIL, prohibició dels llaços quadribarrats en els centres educatius, mesures disciplinàries, llibres de text en balear i censurats) amb les quals ha mantingut contínues reunions des del seu nomenament.
Expedients disciplinaris als directors dels instituts de Maó i Marratxí
1.Instituts de Maó
A finals del curs passat, la Inspecció Educativa retorna amb observacions de disconformitat els projectes lingüístics als tres instituts de Maó, exigint-ne la reelaboració. Però els directors Rafel Andreu (IES Pasqual Calbó i Caldès), Jaume Bonet (IES Cap de Llevant) i Margalida Seguí (IES Joan Ramis), al·legant que no podien reelaborar els projectes dels seus centres sense l’aprovació dels respectius consells escolars, els remeten intactes al secretari autonòmic d’Educació, Guillem Estarellas. Això s’interpreta des de la Conselleria com un acte de desobediència.
El 31 de juliol, s’obre un expedient disciplinari als tres directors “per desobediència oberta a les ordres o instruccions d’un superior”. Aquesta decisió duu aparellada “una mesura cautelar de suspensió provisional de funcions i sou amb caràcter immediat”.
La sanció provoca enmig de l’estiu nombroses mostres de rebuig, i de solidaritat amb els expedientats. Només el seu propi partit i el grupuscle radical Fundación Nacional Círculo Balear (FNCB) donen suport a la consellera d’Educació. El partit rebutja la compareixença de Joana Maria Camps en el Parlament; fins i tot, alguns parlamentaris populars, com Antoni Camps i Aina Maria Aguiló, donen mostres d’alegria i feliciten la consellera per la mesura presa. El grupuscle emet un comunicat de complaença amb la sanció, una mesura dirigida, segons ells, a acabar «amb la impunitat dels docents catalanistes que infringeixen la llei». No podia ser d’altra manera, ja que precisament l’exigència de sancions als docents que no aplicassin el Decret de TIL era una de les principals reclamacions de la Fundació a la consellera Camps, des de la presa de possessió d’aquesta el mes de maig.
A les darreries d’agost, la Conselleria d’Educació notifica als tres directors que a l’inici del curs no podran reincorporar-se al seu lloc de treball com a docents. Entén que la sanció afecta la seva condició d’empleats públics, i no l’antic càrrec. El dia 30, Núria Riera afirma que els expedients als directors no s’havien obert per iniciativa de la Conselleria, sinó a instàncies d’Inspecció Educativa. Però tot d’una, l’Associació d’Inspectors d’Educació de les Illes Balears (ADIDE) desmenteix en un comunicat les declaracions de la portaveu del Govern, i assegura que «a hores d’ara cap inspector d’educació ha fet cap proposta d’obertura d’expedient disciplinari a cap director de centre docent».
Durant el setembre, els directors presenten diversos recursos i al·legacions, que no rebran mai resposta. Dia 24, l’Associació de Directors d’Ensenyament Secundari de Menorca (ADESME) denuncia l’aparent nul·la voluntat d’accelerar els expedients disciplinaris oberts als tres directors de Maó. Tot això està molt lluny, afegeixen, de les declaracions del president del Govern i de la consellera d’Educació en el sentit que els expedients disciplinaris oberts als tres directors serien accelerats i resolts en un breu termini de temps. Dos dies després, la Conselleria readmet a les seves places de professors els directors dels instituts de Maó. El gest s’interpreta com una tímida concessió al col·lectiu docent, en el context d’unes incipients negociacions amb el Comitè de Vaga.
A finals d’octubre, el cas pren un gir inesperat. Els tres directors reben una notificació de la Conselleria d’Educació, on es modifiquen els fets imputats. Se’ls acusa ara de votar en el Consell Escolar en contra del Projecte TIL, i se’ls responsabilitza que el Consell Escolar rebutgés la proposta. Consegüentment, també canvia la qualificació de la falta. S’imputa ara a Jaume Bonet i a Rafel Andreu una falta greu per haver votat en contra del projecte lingüístic esmenat, i lleu a Marga Seguí per «deixadesa de funcions» en no sotmetre de nou a votació les esmenes que havia fet Educació al projecte TIL del centre.
Els missers dels directors i alguns grups d’oposició comencen a parlar de prevaricació, i la qüestió ocupa planes en els diaris. El 5 de novembre, la consellera es veu obligada a intervenir, i assegura que no té res a veure amb els canvis en els expedients. «Aquesta Conselleria ni hi entra ni en surt», diu, i recalca que és l’instructor de l’expedient qui qualifica els fets.
Passen dos mesos més. Dia 22 de gener de 2014, quan està a punt d’expirar el termini de manteniment de les mesures cautelars, Rafel Andreu i Jaume Bonet reben finalment una proposta de sanció de quinze dies. Margalida Seguí havia rebut la seva unes setmanes abans, essent de deu dies. El 3 de febrer tots tres tornen a ocupar el càrrec de director als seus centres educatius.
Fonts del seu entorn asseguren que els directors menorquins no acceptaran «ni un sol dia de sanció», ja que consideren que no varen cometre cap fet punible. Tots tres presentaran al·legacions a la proposta i, si s’esgota la via administrativa, recorreran a la penal amb una demanda contra el Govern de les Illes Balears per prevaricació.
La proposta de sanció definitiva als directors maonesos ha arribat just en el moment en què s’exhauria el termini de sis mesos durant els quals, a l’espera d’una resolució de l’expedient, es poden mantenir les mesures cautelars. Aquest fet, que contrasta amb els anuncis realitzats per Joana Maria Camps el mes de setembre en el sentit que agilitaria al màxim la tramitació dels expedients, ha suposat per als tres docents patir un càstig preventiu dotze vegades superior al que, finalment, la Conselleria els ha imposat.
Rafel Andreu, en un comunicat, denuncia que la proposta arribi «després de sis mesos atropellats i maltractats, nosaltres, les nostres famílies i els equips directius dels instituts». En la Cambra parlamentària, es refermen les acusacions de prevaricació contra la consellera. Algunes organitzacions sindicals estudien la presentació de denúncies per aquest motiu davant Fiscalia.
2. La imputació inicial no sembla ben fonamentada
El “superior” a què fa referència no pot ser altre que el secretari autonòmic, ja que els inspectors no són superiors jeràrquics dels directors. Però els directors no feren altra cosa que acatar la LOE, vigent en aquell moment, i segons la qual són els consells escolars qui tenen competència per aprovar els projectes lingüístics dels centres.
La millor prova de la feblesa dels càrrecs és el fet què es retirassin i fossin substituïts per uns altres diferents als tres mesos d’iniciat el procediment.
Segons els missers dels directors, els expedients “no tenen cap recorregut jurídic, aspecte que evidentment no preocupa als responsables polítics de la Conselleria, que saben que quan els Tribunals es pronunciïn ells ja no ocuparan els seus càrrecs actuals i les eventuals responsabilitats econòmiques o polítiques ja no els afectaran.”
3. Les mesures cautelars són desproporcionades, i tenen intenció exemplaritzant
La suspensió de feina i sou és una sanció cautelar excepcional, que d’entrada no sembla justificada en aquest cas. La sanció final, sis vegades inferior a la cautelar, confirma taxativament la desproporció d’aquesta.
4. L’obertura dels expedients no és una decisió tècnica sinó política, dictada per un alt càrrec d’Educació amb el vistiplau de la consellera
Així ho prova el comunicat d’ADIDE, que deixa clar que cap inspector proposà l’inici dels expedients.
5. La tramitació s’ha dilatat de manera intencionada
Oberts a finals de juliol, es prolonguen durant tres mesos sense aparents avanços ni resposta als recursos i al·legacions dels denunciants, per tornar a començar des del principi amb el canvi dels fets imputats. Finalment, la resolució no arriba fins que s’esgota el termini de prescripció de les mesures cautelars. Es fa tot el contrari del què es manifesta públicament.
6. La tramitació és irregular i es realitza amb lleugeresa, generant així inseguretat jurídica
El canvi en la consideració dels fets, a efectes pràctics, suposa començar de zero. Ja no se’ls imputa la desobediència oberta a les ordres d’un superior, sinó el fet de no haver votat a favor dels projectes lingüístics esmenats per l’Administració educativa. D’acord amb el comunicat dels directors (29 d’octubre): “Açò prova que els expedients es van obrir a la lleugera, de manera desproporcionada i sense un coneixement previ de què havia passat.”
7. Tot el procediment presenta indicis conducta prevaricadora per part dels responsables polítics.
Segons el comunicat dels directors maonesos:
“El fet que la Conselleria pretengui sancionar els directors per les votacions als Consells Escolars, i concretament pel sentit del seu vot, és una prevaricació majúscula, una volta s’ha constatat que altres directors van votar en contra, i cap Consell Escolar ha aprovat a dia d’avui el PTIL a totes les Balears.”
Els grups d’oposició i alguns sindicats subscriuen la tesi dels directors. El novembre, acusen la consellera de prevaricar en la gestió d’aquests expedients, perquè a altres directors no se’ls ha sancionat quan han comès els mateixos fets. I ara, quan s’ha conegut la resolució dels tres casos, han crescut les acusacions de prevaricació contra Joana M. Camps, en apreciar-se nombroses irregularitats en l’obertura i tramitació dels procediments, que podrien indicar una actuació conscient al marge de la llei per part de la consellera.
8. La pretensió de determinar el vot dels directors vulnera la llibertat d’expressió
Tornant al comunicat dels directors :
«Tal vegada el més important és que pretendre condicionar, coaccionar i coartar la llibertat del vot dels directors en els Consells Escolars, és un atemptat contra la llibertat d’expressió, contra la llibertat professional, és antidemocràtic, incompatible amb un Estat de Dret, i fins i tot inconstitucional.”
9. El secretari autonòmic es perfila com el principal responsable de tot el procés
La responsabilitat de Guillem Estarellas en les abundants irregularitats del procediment és de sospitar, ja que és el superior ofès per la “desobediència” dels directors, i també el superior jeràrquic de l’inspector que instrueix el cas.
Segons declaracions de Rafel Andreu a l’Ara Balears (30 d’octubre), «totes les informacions» de què disposen «apunten en la línia que no hi ha hagut una tramitació administrativa objectiva i que la mà de Guillem Estarellas és darrere de tot».
10. El mal causat en especial a aquestes tres persones, però també a alumnes, professors i famílies dels tres centres, sembla irreparable
Es compensarà d’alguna manera aquestes persones en els terrenys econòmic, emocional i del propi honor? Es demanarà perdó pels danys morals, per les tensions i angoixes sofertes, per les dificultats en la gestió dels instituts durant aquest mig any?
L’Assemblea denuncia la persecució i la prevaricació de la Conselleria en la inducció i obertura d’expedients a directors.
Sres. i Srs. diputats del Grup Popular,
Davant la nul·la resposta de la Conselleria a les preguntes que, d’una i mil maneres, la comunitat educativa formula a la Conselleria d’Educació Cultura i Universitats, i davant la seva manifesta incapacitat per al diàleg i la gestió del conflicte educatiu, avui demanam a tots els grups parlamentaris que facin seva la bateria de preguntes que adjuntam –ja registrada per escrit a la Conselleria el mes passat i encara sense resposta– i que interpel·lin la consellera sobre sobre els expedients disciplinaris oberts des de l’estiu fins a dia d’avui (directors de Maó i de l’IES Marratxí), un tema summament delicat i que ens preocupa especialment.
Atentament,
Assemblea de Docents
Fuente: Assemblea de Docents