EsDiari.com

Davant les enquestes de les eleccions del 21D a Catalunya

Imagino a Inés Arrimadas amb un bol de crispetes, mirant les enquestes i gaudint de veure com Esquerra Republicana i Junts per Catalunya es van menjant el terreny un a l’altre, com es barallen pel mateix espai electoral i com gràcies a això ella es veu la guanyadora de les eleccions del 21D malgrat que serà una guanyadora moral perquè difícilment podrà formar govern.

Si al començament de parlar d’eleccions a Catalunya les enquestes donaven 42 diputats a Esquerra Republicana i 28/30 a Ciutadans i 18 al PDeCAT, la fugida de Puigdemont i l’apropiació de la marca PDeCAT en favor seu convertint-ho amb la llista del President amb la denominació de Junts per Catalunya, ha trastocat el vot sobiranista i la tan segura victòria d’Esquerra, que per això varen voler anar per separat, queda en entredit per la pujada de la llista del President. El vot sobiranista, que no creix, es reparteix, deixant un triple empat segons les enquestes, en què Esquerra baixaria fins als 30 diputats i JuntsxCatalunya pujaria fins als 30, o sigui els 60 diputats que des d’un començament donen al sobiranisme repartit de diferent manera deixant també a Ciutadans amb altres 30 diputats i possiblement guanyadors en vots, o sigui un escenari que faria ingovernable al país a no ser que la CUP que treies 8 diputats i tornes a donar la majoria absoluta als independentistes, aquesta vegada encara en més exigències i més radicals i únicament per implementat les lleis de la república catalana de manera unilateral, tal com diuen en el seu programa, que si no es dóna aquesta premissa, faran boicot al parlament.

Falta veure com es mou Esquerra Republicana, ja que els seus líders donen discursos diferents depèn allà a on es troben, doncs mentre per una banda i darrerament han tornat a parlar de via unilateral sàpiguen a on ha portat, per altre parlen d’apostar per la via dialogada cap a un referèndum per la independència a llarg termini, que sense deixar el seu esperit independentista ara no correria tanta pressa i com va dir Joan Tardà les presses havien portat el resultat per tots conegut.

Un escenari que jo pronosticava fa dies i que semblava impossible, ara se’n comença a parlar i seria un tripartit d’esquerres, sempre que Esquerra Republicana acceptés deixar la via unilateral i apostar per la via del diàleg amb l’estat espanyol, el que propiciaria un pacte entre Esquerra, el PSC, i el Comuns de Domènech, pel que la possible guanyadora de les eleccions es quedaria amb les ganes de governar, i veuríem quin paper jugaria Puigdemont, que podria auto-proclamant-se legítim president de la República Catalana a l’exili.

Un altre punt a tenir en compte és el fet dels candidats a les llistes que estan a la presó o a Brussel·les, de com prendran possessió de les seves actes de diputats i de com podran votar amb una possible sessió d’investidura del President de la Generalitat, doncs si per prendre possessió de l’acta de diputat podrien trobar una forma de delegació, a no ser que tornin a modificar el reglament del Parlament de Catalunya la votació té que ser presencial, per tant amb la igualtat de forces que hi haurà la falta de vuit parlamentaris pot fer decantar la balança a l’hora de les votacions.

El que es desprèn de totes aquestes enquestes és que l’independentisme ha quedat estancat amb aquest 60/62 diputats, la CUP és un‘altre història ja que ells pensen amb una república social i si per assolir-la han de passar per la independència ho fan, però sempre que els partits tradicionals acceptin les seves exigències.

Quan em comparen el cas de Catalunya amb Eslovènia sempre recordo els resultats de la votació del Parlament eslovè que l’any 1991 que va proclamar la independència unilateral en què de 207 parlamentaris 189 varen votar a favor 11 en contra i 7 abstencions i tot així varen haver-hi deu dies de combats contra l’exèrcit iugoslau a on varen morir centenars de persones fins que la Comunitat Europea va intervenir per aconseguir un alto el foc.

Les independències sempre s’aconsegueixen a les barricades.

Autor: Alfredo Benosa