El dia 27 de desembre va fer tres mesos de les eleccions a Catalunya, tres mesos sense govern, que si contem des de que es varen convocar eleccions el 4 d’agost , son cinc mesos en que tot es provisional, i just tres mesos desprès de les eleccions es feia una assemblea de la CUP per decidir, en teoria, si definitivament investia o no a Artur Mas i que curiosament va quedar en empat a 1515 vots, o sigui que en aquet moment no hi encara cap decisió presa.
Els resultats del 27S es varen voler llegir en clau de victòria pel sobiranisme, quan va ser el pitjor resultat aconseguit mai amb la suma de Convergència i Esquerra Republicana, que varen crear Junts pel Si per aconseguir un resultat excepcional en aquestes eleccions autonòmiques convertides en plebiscit i solament varen treure 62 escons (en tenien 71 per separat) fiant després aconseguir la majoria absoluta per tirar endavant el procés amb els 10 vots de CUP.
I aquí tenim la CUP, Candidatura de Unitat Popular a on hi conflueixen diferents branques dels moviments anti sistema, independentistes i grups anarcosindicalistes, que aconseguint 337.794 vots i 10 escons sent així la força menys votada, inclús per darrera de PP que a Catalunya ja es dir, tenen la clau del procés. Te que donar un gust especial ser el perdedor i convertir-ho en victòria per la necessitat del teu contrari, i que tothom estigui pendent de tu, esperant veure que decideixes, ser un anti sistema i tenir segrestat al sistema esperant durant tres mesos la teva decisió, ser anti capitalista i veure als capitalistes pidolant el teu vot de genolls per seguir liderant el procés o per amagar les vergonyes embolcallant-se amb la bandera, i al cap de tres mesos de les eleccions, fer una assemblea a on 3.030 persones poden decidir el futur de Catalunya i que a sobre son incapaces en posar-se d’acord, i això en diuen democràcia i assemblearisme quan en realitat es un segrest de la voluntat popular, tant del milió sis-cent mil vots del SI, del milió set-cents mil del NO i els 366 mil de Catalunya Si que es pot, que no eren ni carn ni peix, i que tots estan esperant que els assemblearis de la CUP es posin d’acord en una cosa que des de el primer dia tenen clara i que varen repetir mil vegades durant la campanya electoral “ No investirem a Mas”
Mentre, els votants de JxSi , desesperats, el procés desinflant-se, la gent esgotada i farta d’esperar, i ara fins dia 2 de gener a on, no en una assemblea, sinó amb la reunió del Secretariat Nacional, els diputats i el equip parlamentari ( unes 70 persones) debatran quina decisió prenen, i ho faran com qualsevol altre partit, d’esquena a la assemblea perquè aquesta ha sigut incapaç de treure un acord definitiu, sobre tot per una mala organització, que no va preveure l’empat, i que va fer una roda de premsa final a on no s’admetien preguntes, això que diuen que son transparents.
Pot ser quan surti aquest escrit ja hi haurà una decisió final, però si per casualitat decideixen la investidura de Mas, ja em diran com es podrà governar ja que totes les decisions que es prenguin tindran que ser refredades i a gust de la CUP, perquè necessitaran cada vegada els seus vots, per lo que acabaran governant els perdedors a l’ombra, pot ser el millor sigui tornar a intentar-ho el mes de març i a veure si s’ha après la lliçó de que el pitjor que pot passar, es que el poder el tinguin els que han perdut.
Autor: Alfredo Benosa