Primera errada de les previsions que vaig fer sobre els esdeveniments polítics de setembre i octubre, ja que havia dit que difícilment a Galícia el PP revalidaria la seva majoria absoluta, no ha sigut així, ja que gallecs i bascos han optat pel de sempre, a Galícia donant la majoria absoluta a Feijoo amb els mateixos 41 diputats del 2012 i al PNB que ha millorat els resultats passant de 27 a 29 diputats, per tant una vegada passada la flamarada de Podemos, que com sempre he dit , des del seu primer èxit a les Europees del 2014, el temps jugaria en contra d’ells, ja que a mesura que els anessin coneixent, perdrien suports electorals, perquè sempre he pensat que són tant demagogs com els altres, i a la llarga aquests votats emmanllevats que tenen tots els partits, els deixarien de votar com així està passant, ja que les enquestes prèvies a les eleccions sempre els donen unes expectatives que no es fan realitat. Per molt que ho vulguin maquillar han tornat a tenir uns resultats per sota l’esperat, ja que al País Basc les enquestes els donaven 15 diputats i s’ha quedat amb 11, i a Galícia que dels 18 de previstos n’han aconseguit tan sols 14.
Aquestes eleccions han deixat clar que els votants ja no estan per massa aventures, mentre la dreta el PP a Galícia repeteix resultat, i al País Basc el PNB el millora, a l’esquerra que em recorden a la pel·lícula de Monty Python “La vida de Brian” dividits entre el Frente Popular de Judea, Frente Judaico Popular, Frente del Pueblo Judaico, Frente Popular del Pueble de Judea, i el dissident de Unión Popular de Judea (que solament tenia un militant ) es reparteixen la resta d’escons, com si fos el joc de les cadires, exemple a Galicia que amb tota la irrupció de la nova política s’han repartit els 34 restants i si el 2012 PSG/PSOE en tenia 18 i BNG 7 els perden en favor de Marea abans EU-ANOVA que de 9 passa a 14, els mateixos votants, que canvien el Frente Popular de Judea pel Frente Judaico Popular, però no aconsegueixen fer fora als romans, en aquest cas PP.
Igual passa al País Basc, a on la dreta moderada del PNB augmenta en dos diputats, que són, un del PP i un de UPyD, deixant el pastel que s’ha de repartir l’esquerra amb el mateix tros , i així mentre 2012 Bildu treu 21 diputats passa ara a 17, el PSE/PSOE cau dels 16 al 9 que són els 11 de Elkarrekin/Podemos.
Per tant ha quedat molt clar, que tant els votants de dreta com d’esquerra, no varien massa de les seves posicions i mentre a la dreta hi ha únicament el PP i el seu germà petit Ciudadanos, a l’esquerra hi ha un galliner ple de galls /gallines, que es barallen pels mateixos grans de blat i segons quin dia un menja més que l’altre però la ració és la mateixa.
Els resultats del PNB, la dreta moderada basca, què amb estabilitat econòmica i sense l’amenaça d’ETA referma el seu espai polític, deu haver fet tornar vermells d’enveja als antics militants, votants i polítics de Convergència, que eren qui ocupaven aquest espai a Catalunya, i que ara amb la seva deriva independentista han entrat a un galliner amb altres pollastres i gallines, per disputar-se el mateix pinso, menjant-ne menys cada vegada, i recordant lo bé que vivien quan eren la dreta catalanista sense estelada i podien anar a Madrid a negociar. Com deia Ausiàs March. Doncs què farà si altre bé no ens resta, sinó plorar el bé del temps perdut”.
Autor: Alfredo Benosa