Comentava fa uns dies amb un amic alemany els resultats de les eleccions regionals del seu país, i de la forta pujada d’Alternativa per Alemanya, (AfD.), que varen posar al contrapunt a la política de migració de Angela Merkel, criticada per molts sectors perquè no obra prou les fronteres, però un nombre molt important d’alemanys veren decidit donar el seu vot al partit que propugna una política de mesures més dures pels refugiats, o millor dit segons el meu amic, per milers d’immigrants que s’amunteguen a les fronteres d’Europa i que no vénen de Síria per molt que ONGs i mitjans de comunicació ho expliquin així. Com veiem ara amb les deportacions forçades, no hi ha sirians que són els que tenen la guerra, la majoria de deportats són pakistanesos, hindús, marroquins, que han aprofitat la situació i que no havien o no podien demanar la condició de refugiat. Tots som éssers humans i tots tenim drets, però els recursos dels països d’acollida no són il·limitats i tothom intenta defensar el que ha aconseguit .
A Alemanya aquest discurs dit xenòfob, cala en un sector de la població que per egoisme, per pura subsistència, o perquè té por a perdre el seu estat de benestar, amb la pèrdua dels serveis que reben de l’estat que ara s’han de repartir amb els nous vinguts, ja que els pressupostos són els que són, la por a l’augment d’impostos per fer front a aquestes despeses, quins mitjans de vida tindran els refugiats, o si viuran sempre de subvencions. També el xoc d’una cultura allunyada de l’occidental, les veus que diuen que els refugiats no s’adapten als costums del país, ans el contrari, volen imposar les seves, tot això porta a un enfrontament que en aquests resultats electorals no ha fet més que començar i que no cal ser gaire llest per veure que anirà a més, ja que els polítics quan se’ls reclama obrir fronteres, saben que una part important del poble que en definitiva és el que viu la situació dia a dia al carrer, els deixarà de votar, i si han de triar entre els vots o el que demanen les organitzacions humanitàries, que dit de passada, una vegada han ajudat a passar la frontera als refugiats i immigrants se’n desentenent d’ells, deixant el problema pel govern del país i la zona d’acollida. Per tant els polítics no dubtaran en triar els vots, encara que això representi endurir les condicions d’acollida i sobretot les d’entrada.
Aquest amic alemany em diu que al seu poble fa mesos que no poden emprar el poliesportiu, perquè és a on hi han instal·lat els refugiats, i que se’ls ha acabat poder fer les activitats que normalment duien a terme, que els carrers estan bruts i que tenen més inseguretat ciutadana, que era un poble tranquil i que ara això s’ha acabat per culpa de la Merkel, que els immigrants reben ajudes que ells no reben, que ells han treballat i cotitzat tota la vida per rebre una jubilació de misèria, mentre que els refugiats reben ajudes econòmiques de l’Estat, solament pel fet de ser-ho. Podem pensar que és ser molt insolidari, però aquest sentiment hi és, perquè tots som molt solidaris fins que no els tenim al pati de casa, i si hi ha un partit que diu que això ho solucionarà l’acaben votant, perquè aquests ciutadans tenen la sensació, que tant els dirigents polítics com els de les ONGs. que reclamen més ajudes, quan acaben les reunions se’n van còmodament a casa seva, que normalment no està a les zones d’acollida, per això triomfen partits com el AfD., encara que els seus postulats voregin perillosament el que entenem per defensa dels drets humans, i principis democràtics d’occident.
Autor: Alfredo Benosa