D’ençà que el dia 10 d’octubre President Puigdemont va donar per bons els resultats del referèndum de l’1 d’octubre i va proclamar/suspendre la independència de Catalunya, aquesta paraula es repeteix com a un mantra, però ningú diu de què s’ha de dialogar, ja que si des de Catalunya el diàleg és independència o independència i a Madrid és Constitució o Constitució, és impossible que les postures s’acostin, però queda molt bé dir que “estem oberts al diàleg”. Al temps ha corregut, Puigdemont el dia 16 contesta al requeriment del govern espanyol d’una manera ambigua per tal de dilatar el temps i el problema, esperant les reaccions de Madrid i l’aplicació de l’article 155. Com que ningú vol ser el responsable de prémer el botó nuclear català, per les conseqüències que pot tenir de mala imatge exterior, malgrat que Europa s’ho mira d’enfora per desesperació del govern de Catalunya, tot es mou en el món de l’ambigüitat i les amenaces, per tant el govern de Madrid li dóna fins dia 19 perquè digui si realment s’ha proclamat la independència de Catalunya.
La resposta de Puigdemont en aquest requeriment és pilota endavant, i tornar a passar-la a Madrid, dient que el 10 d’octubre el Parlament català es va reunir per valorar el resultat del referèndum i que es va proposar deixar en suspens els efectes del mandat popular, a la fi d’iniciar un diàleg que Puigdemont va proposar i que el govern de Madrid no han contestat, que si el govern espanyol persisteix amb la seva acció repressiva, es veurà obligat a proclamar la independència amb una votació al Parlament, per tant sembla que no està proclamada, malgrat com que la llei del referèndum és tan ambigua que no fa falta que el parlament ratifiqui el que Puigdemont va declarar quan va dir que assumia el resultat del referèndum i li donava validesa a la votació.
Madrid demana una resposta clara de si està o no proclamada la independència i cada vegada rep un escric prou ambigu per deixar-ho tot a l’aire, mentre Rajoy no aplica el 155 i Catalunya segueix funcionant com una autonomia, més malament que bé, ja que els efectes de fugida d’empreses, davallada del turisme i del consum intern perjudica a tothom, és lo de morir matant.
Fins quan es podrà aguantar aquesta situació d’espera és a on radica el misteri, fins a on arribarà la paciència de tots els catalans que es mobilitzen i surten al carrer, que tenen pressa perquè acabi d’indefinició i puguin sortir al carrer a celebrar la república catalana, fins quan la resta dels catalans aguantarà aquesta situació de deteriorament, quan aguantaran els petits empresaris que intenten sobreviure amb el seu treball, i els seus ingressos disminueixin perquè el consum intern s’alenteix , que les reserves hoteleres minvin, que el turisme no arribi, malgrat als anti turisme això els fa feliços. Fins quan els que demanen a Rajoy l’aplicació del 155 tindran paciència i no començaran a demanar el seu cap per inacció. El deteriorament econòmic de Catalunya i de rebot d’Espanya serà qui marcarà el ritme de converses o d’accions a prendre.
El diàleg esdevé impossible quan les postures estan tan definides. El Govern espanyol no pot permetre la independència de Catalunya, recolzat pels partits dits constitucionalistes que conformen un ‘amplia majoria al Parlament espanyol, també per Europa que no pot permetre que s’obri la porta al desmembrament dels estats membres. Puigdemont tampoc pot dir ara a totes aquestes persones que s’han mobilitzat que d’independència res, que torna a convocar eleccions autonòmiques amb caràcter plebiscitari com el 27S de 2015, perquè aquesta pantalla està passada i ja no és creïble, tampoc pot acceptar un diàleg dintre de la Constitució a on Catalunya aconseguís ser reconeguda com a nació, amb millor finançament i més autogovern però dintre d’Espanya.
Tots són tan irresponsables que segueixen amenaçant-se mútuament, com un pati de col·legi. Si tu declares la independència, jo t’aplicaré el 155, Si tu apliques el 155, jo activaré la declaració d’independència, però de moment no ens movem d’aquí, i els ciutadans ho van patint.
Autor: Alfredo Benosa