L’augment d’un 30% de compres online en la darrera campanya de Reis posa de manifest que malgrat els esforços de l’administració autonòmica posant totes les traves possibles a l’apertura de grans superfícies per tal de defensar el petit comerç, pensant erròniament que així forçarà la compra cap aquests comerços, es constata el que és imparable amb la resposta dels consumidors que intenten cercar els millors preus, fent-ho mitjançant la xarxa, ja que si no ho pot anar a comprar a una gran superfície perquè l’administració ho impedeix té l’alternativa de fer-ho des de casa seva, amb tota comoditat, a qualsevol hora del dia o de la nit, per tant aquest proteccionisme imposat resulta poc efectiu davant aquesta nova forma de compra, almenys si s’autoritzessin aquestes grans superfícies, es crearien uns llocs de treball que ara són inexistents, ja que tampoc els pot crear el petit comerç, perquè igualment perd aquestes vendes, quedant el benefici fora de l’illa i del seu teixit productiu i de consum, amb el que això representa d’empobriment de la població local.
El petit comerç per fer front a la baixada de vendes no se li acut res més que començar les rebaixes abans d’hora, amb un intent de minimitzar les pèrdues, una mesura que dóna la raó a qui diu que el comerç local treballa amb marges comercials abusius, amb l’excusa del comerç de proximitat, quan l’única possibilitat de competir amb un de més gran que tu està amb una cosa tan senzilla com l’especialització, el bon servei, cosa que no es dóna sempre, i uns marges ajustats, mantinguts durant tota la temporada i no solament amb rebaixes, ja que molts dels clients compren per preu. Els compradors per internet expliquen veritables diferències de preus entra, els que troben a la xarxa i els de les botigues de Menorca, decantant-se finalment per la compra online.
El comerç és un món viu, a on el mercat i l’economia del consumidor indica la direcció en què s’ha d’anar, i per moltes mesures proteccionistes que es prenguin, que normalment solen estar enfrontades a la realitat, perquè és fan des d’un despatx confortable, sense trepitjar el carrer, per funcionaris o polítics, que es diuen experts, però que no han tingut mai un negoci propi. Per molt que ens parlin de la necessitat de consumir productes locals, que creïn la marca Menorca, si això encareix el producte, aquest quedarà solament a l’abast d’unes poques persones amb un poder adquisitiu més alt. Algú pot pensar que els habitants de Menorca no els agradaria consumir aquests productes? si no es fa, no és per portar la contaria a l’administració o a les associacions de comerciants pel gust de fer-ho, sinó perquè econòmicament no s’ho poden permetre, per tant el que decideix a on es compra és el preu, i el poder adquisitiu de cada un.
Ens estranyem que botigues de tota la vida tanquin, i ho lamentem durant dos minuts amb llàgrimes de cocodril, quan potser feia anys que no entràvem a comprar res a aquella botiga que ha hagut de tancar, pot ser també, perquè no ha sabut adaptar-se al moment actual i les necessitats dels seus clients que ha anat perdent per falta de bon servei.
Mentre, el Govern per tal d’afavorir al petit comerç, segueix fent moratòries per obrir grans superfícies que podrien crear alguns llocs de treball, els consumidors segueixen augmentant la compra per internet, es van destruint més llocs de feina al petit comerç, com que el poder adquisitiu davalla seguim comprant online, destruint els pocs llocs de feina que queden, pel què comprem encara més a fora, però ens queixem que els nostres fills han de sortir de l’illa per trobar feina. Al joc de la gallina cega, corrent tots sense saber a on, amb els ulls tapats a la realitat.
Autor: Alfredo Benosa