Si agafam a en Rajoy, en Sanchez, en Rivera i n’Iglèsias i divendres passat els hi deim: «d’acord, noves eleccions, però vosaltres no repetiu», avui tindríem govern. El que està passat a Espanya és una aberració: «votau, votau el que vulgueu que, tanmateix, si no surt el que ens convé repetirem les eleccions».
M’irrita quan en Rajoy surt i diu que no hi ha més remei que tornar a votar i que els altres partits han fet un espectacle. En Rajoy havia d’intentar fer govern. Si els altres partits no eren capaços de plantejar un govern alternatiu, l’havien de deixar fer govern. Això passaria a un país on l’oposició tingués sentit d’estat i fóra conscient que la seva responsabilitat és controlar l’acció de govern des del Parlament. Però en Rajoy va fer l’anguila -a Espanya només valen majories de «rodillo», perquè deu ser això?-. Quan en Rajoy es va decantar, el Rei va proposar en Sanchez i aquest va aconseguir un acord amb Ciudadanos. En aquell moment, si ningú estava capacitat per plantejar una alternativa viable, havien de deixar governar, per sentit d’estat i encara que el PSOE i Ciudadanos no siguin del gust. Però no, aquí jugam a fotre, a enfastidir a l’altre per veure qui es retira primer. En la teoria de joc matemàtica s’anomena «The Chicken Game», el joc de la gallina -o del covard, com es vulgui traduir-, a veure qui aguanta més… però els qui acabam caient pel precipici som nosaltres, els ciutadans.
Després de dos mesos més de desgovern en funcions, si aquestes eleccions no queden igual que ara quedaran desvirtuades, contaminant el govern que surti. Si queden igual que ara arribarà «la gran coalición» després de més de 160 milions d’euros gastats en eleccions i mesos de crisis per al mig. Parlam de la mateixa coalició que abans de les noves eleccions i amb els mateixos protagonistes no ha estat possible. Tot això sempre acabarà fent olor d’estafa. El problema d’Espanya no només és un problema de mal disseny institucional: també és un problema de polítics barruts. En aquestes eleccions no podem tornar a trobar els responsables polítics que ens hi han portat: ja han demostrat la seva incompetència per gestionar les institucions. O pitjor encara, ens han fet veure que són allà per resoldre el seu futur i prou. A un País com espanya, on la lluita contra la corrupció s’ha portat a terme amb objectius corruptes, no ens podem permetre aquests fets «sense precedents» amb tanta frivolitat.