El mes passat corria un vídeo per internet d’un historiador gibraltarenc, conegut per ser autor d’un diccionari «llanito» publicat per devers l’any 2000. En el vídeo ens explica que Gibraltar no és una colònia. Diu en canvi que Balears sí que ho som i explica per què. Als comentaris que acompanyen el vídeo de youtube hi ha insults i sentències que no van més enllà de «Baleares es España». La veritat és que les coses simples que diu en Vallejo no són fàcils de rebatre. A Espanya es segueixen pressupostant quilòmetres i quilòmetres d’AVE que va i ve de Madrid i al mateix temps es rebaixa el descompte de resident de les Balears. Amb l’excusa d’un descontrol comptable en l’era dels nadius digitals, el ministeri de foment, que a partir d’ara i per circumstàncies òbvies anomenaré Madrid, farà una mitjana dels preus de mercat i establirà una bonificació màxima d’un 50% del preu que li surti. Independentment que sàpiguen, o no, calcular mitjanes, tots sabem que l’objectiu és reduir partides o, el que és el mateix, estrényer més la mamella per veure si treim més llet. Madrid i «sus alrededores» estan a poques restretes que només surti mala llet.
De moment, el primer de gener s’aplicarà aquesta ocurrència comptable als viatges en grup. Si els partits que van estalonar la candidatura de Mariano Rajoy no diuen res, aquesta serà la manera d’ajustar el dèficit sense pujar l’IRPF i l’IVA.
Repassant la pàgina del ministeri de defensa, l’any 2015 es van pressupostar menys de sis mil milions en despesa militar. Al mateix any, la premsa ens explicava que si es comptava la despesa militar de la mateixa manera que ho fa la OTAN, dins els pressupostos de l’estat hi havia camuflats uns nou mil milions més. Així i tot es van acabar gastant 17.465 milions. A això, en un país que vol sortir d’una crisi econòmica, se li diuen «xanxullos». Aquests sobrecost és difícil d’entendre, sobre tot perquè aquests doblers varen ser destinats a les mateixes empreses de sempre, la majoria de les quals són totalment o parcialment estatals. Segons ens va contar la premsa l’any passat, Instalaza, una empresa del sector, va facturar trenta milions al ministeri de defensa. Alguns diputats emparats per la llei de transparència, van voler saber el net dels contractes amb aquesta empresa i, segons la mateixa premsa, hi van haver de posar força detergent. Crec que encara no ho tenen clar… Un pot pensar que es necessita invertir en la defensa de l’estat… però tot això no deixen de ser embulls de nombres. Ah! Un apunt: el Sr. Morenés, va deixar aquella empresa per fer-se ministre de defensa.
Però al final, l’any que ve, quan algun equip de bàsquet o futbol s’hagi de desplaçar o quan alguna escola vagi o vengui en el seu viatge de final d’estudis, noltros, els pares, eixugarem dèficit com a campions i en Morenés… Ai, en Morenés!
Si a Madrid no es fessin «xanxullos» no hi hauria dèficit, ni mal finançament i tendríem tarifa plana.
Autor: Joan Forcada