Aquest cap de setmana a la premsa digital podíem veure un vídeo on un grup d’homes portaven el fèretre de José Utrera Molina, ministre i vicepresident de diferents Governs de la dictadura de Franco. Un reduït públic els donava el compàs cantant el «Cara al Sol». És un himne que, avui en dia i inequívocament, s’entona quan es vol anar contra la democràcia espanyola. Van finalitzar el ritual amb un home que, acompanyat per la resta va cridar l’eslògan «una, grande y libre». Després, en veu alta, i amb la solemnitat del qui s’ho creu, va anomenar a Primo de Rivera i Franco, als «caídos por Dios y por España» i, per tres cops, al mateix Utrera. A cada aclamació l’acompanyava un polifònic «presente», acabant amb dos crits d’«arriba España, arriba», braç en alt des de la primera nota de la cançó de l’«en España empieza a amanecer». Gent jove, comparats sobretot amb els aclamats i el mort.
Espanya és un país on, quan alguns personatges volen entendre que s’ha fet apologia del terrorisme, s’imposen penes de presó per fer acudits comuns o cantar. Al mateix temps -sense baratar d’estat em referesc- s’hi pot aclamar al dictador que, en el seu moment, va permetre que els alemanys nazis i feixistes italians experimentessin l’anomenada «guerra total» sobre els pobles d’Espanya. Massacrar població civil com va passar a Guernica ara fa vuitanta anys no són coses que persones normals com vostè o jo poguem entendre dins cap tipus de legalitat, ni civil ni militar. Més quan sabem -com sabem- que l’esmentat bombardeig no va afectar cap ni un objectiu militar o polític. Simplement perseguia, com els que van venir després, terroritzar la població civil. Si algú, de forma perversa, ho entén com afers de guerra, que pensi que la guerra la van començar en Franco i els seus de forma activa i premeditada. Franco no va utilitzar l’exèrcit i els seus aliats alemanys i italians per salvar a ningú de res. Al revés, el va utilitzar per anar contra la gent, per fer purga política i sembrar el terror. Aquest cap de setmana l’aclamaven pels seus fets, entre ells l’ús i abús de la força contra molts demòcrates i terroritzar la població.
L’exministre de justícia Gallardón -el que va obstaculitzar la justícia d’aquest país als no rics- portava el fèretre. No és il·lícit que retés homenatge a un ésser estimat però participant d’aquest homenatge ens ha explicat que acompanya els qui esperen un nou «amanecer» de l’Espanya franquista. Tot un ministre d’en Rajoy, cara visible del PP que governa les institucions espanyoles, caminat al pas dels franquistes. El franquisme era la cultura del «mangoneo» i l’«enchufismo», així en castellà perquè en català no es podia. Era camp adobat pels llepaculs en detriment dels innovadors on l’economia anava més malament que ara. Era un règim de funcionaris eficients dins una burocràcia ineficient i poc funcional, propensa a la corrupció institucional i particular. Els que vivien dins el règim no ho sabien perquè estaven desinformats, mal informats o manipulats… o ho sabien i havien de callar. Havien d’anar vius amb el que pensaven en veu alta, com ara amb la monarquia i en Carrero Blanco però molt més bèstia.
Per resoldre els problemes que ens envolten el camí a seguir és justament el contrari. El règim democràtic és la via per depurar gent ineficient i corrupte de l’administració pública i les institucions. Si la democràcia que tenim no serveix l’hem de millorar. Però en qualsevol cas ha de ser democràcia amb tots els drets i les llibertats que l’acompanyen.
Autor: Joan Forcada