Quan es juga fort i amb moltes possibilitats de perdre, el més importat és minimitzar els danys. Els polítics independentistes catalans han jugat fort i han perdut, portant a l’extrem unes decisions impossibles d’assolir dintre de la llei vigent. Minimitzava danys Joan Tardà, diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, quan explicava en una entrevista a Rac1, que donava per proclamada la república però no implementada, dient que, política i intel·lectualment no és incompatible donar per declarada la república, que és un fet objectiu històric, alhora que també era cert que no hi havia hagut capacitat, ni voluntat, d’implementar-la perquè sabien que fer-ho podria provocar escenes de violència, i això no ho farien mai, que un dels errors de l’independentisme havien estat les preses per proclamar una república sàpiguen que no hi havia prou suport, ni dintre ni fora de Catalunya.
Aquest error ha portat als catalans quaranta anys enrere, havent de tornar a començar amb les mateixes reivindicacions de l’etapa de la transició, doncs molts dels partits portaran en el seu programa, la llibertat i l’amnistia dels presos i la supressió del 155 per tornar a una normalitat d’autogovern autonòmic.
Impossible la llista única demanada pel PDeCAT, ja que Esquerra veient-se guanyadora de les eleccions ha posat com excusa que únicament acceptaria una llista unitària amb totes les forces d’esquerra, des de Catalunya en Comú a la CUP, passant per PDeCAT i ERC, quan era sabut d’uns dies abans que els Comuns de Colau ja tenien a Xavier Domènech com a candidat intentant anar junts amb Podem, però l’apropament a l’independentisme de Dante Fachín ho feia difícil, per això Iglesias ha defenestrat a Fachín, i sembla que militants de Podem s’integrarà a la llista de Catalunya en Comú, afegint-ne el Podem, ja que els uneix estar en contra de la independència i del 155.
Amb aquest escenari no descartem que després de les eleccions del 21-D, veure un govern format per ERC i Catalunya en Comú, ja que Esquerra no descarta portar dintre del seu programa, una vegada més, demanar un referèndum acordat amb l’estat, com va dir Joan Tardà, sense posar terminis perquè les presses no ho malmetin tot, el mateix que diuen els Comuns de Domènech/Colau que estan però no acaben d’estar mai, o sigui es tornarà enrere, i tot aquest camí fet haurà servit únicament per crear una divisió dintre de Catalunya, reobrint ferides tancades des de feia anys. Seria interessant saber si tot el que ha passat, desobeir al Constitucional, aprovació de lleis de Referèndum i Transitorietat Jurídica sense fer cas dels dictàmens en contra dels lletrats del Parlament català i del Consell de Garanties Estatutàries, referèndum de l’1-O, proclamació de república, suspensió immediata d’aquesta, i més tard proclamar la república sense implementar-la, provocant l’aplicació de l’article 155, s’ha fet perquè la societat civil, que ells mateixos li han fet creure que era possible, ha empès més del que els polítics pensaven, portant-los a un carreró sense sortida. També podria ser que la seva visió messiànica per tenir l’orgull de passar a la història sent els que haurien proclamat la república, els ha portat a extrems difícils d’entendre i poder complir. Si no ha sigut així i eren conscients de l’impossibilitat de fer realitat les promeses que feien i les expectatives que creaven per falta de suports i d’estructura d’estat, hauria estat un engany imperdonable, a més d’un gran error polític al no destensar la corda abans que es trenques, fent retrocedir quaranta anys a tot un poble, sense parlar del mal econòmic que crearan a Catalunya i de rebot a tot el país, fent política de terra cremada.
Segurament els resultats del 21-D donaran una correlació de forces similars a les actuals, deixant un país difícil de governar, amb Esquerra Republicana com a gran guanyadora i una bona patacada del PDeCAT, però segons les aliances que es facin, i si com sembla que serà, torna a sortir als programes la convocatòria d’un referèndum acordat, l’independentisme haurà de tornar a sortir molts onzes de setembre a seguir reivindicant la república catalana, encara que alguns diguin que ja hi estan vivint, això sí, sense implementar i sense efectes jurídics.
Autor: Alfredo Benosa