Als teòrics de l’anarquisme de principis de segle passat els molestava sobre manera que es compares l’anarquia amb el desordre i el caos, deien que l’anarquia era l’expressió més alta de l’ordre, ja que sense lleis es podia assolir una societat justa amb un principi bàsic, “La meva llibertat acaba a on comença la teva”, això significava respecte cap a l’altre. Aquest principi l’he aplicat sempre a la meva vida, fer i deixar fer, i com que amb catorze anys vaig tenir un professor que en vers d’adoctrinar-nos, ens deia que penséssim per nosaltres mateixos encara que ens portes problemes, pot ser per això tinc amics des de la CUP al PP. El que deia el professor Romero a començaments dels anys seixanta era revolucionari, bé avui també ho seria, ja que ara “pel nostre bé” ens van marcant des de l’escola el camí que hem de seguir, en moda i pensament.
Seguint amb això comentaré els fets que van passar dimecres 19 d’octubre a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid, en què en nom de la llibertat, la seva, varen impedir un acte de Felipe González, que no seré jo qui el defensi, perquè també crec que era el senyor X de la cúpula del GAL, i recordo molt bé tot el final de l’època negra del PSOE, amb el GAL , fons reservats, cas Roldan, etc.
Els que més invoquen la llibertat, culpen als polítics de tots els mals, reclamen drets, en contrapartida i sense respecte cap als altres boicotegen un acte públic, en què hi havia estudiants que estaven interessats a assistir-hi, impedint exercí la llibertat, aquesta que tant demanen per ells. Com va dir un dels estudiants interessat a escoltar González, el que s’havia de haver fet era deixar-lo parlar i al final de l’acte, posar-lo contra les cordes amb preguntes relacionades amb tot això, que donés explicacions si és que les pot donar. Quan varen aconseguir que l’acte se suspengués se’n varen anar feliços per l’objectiu complert, impedir fer us de la llibertat d’expressió, tal com feien els feixistes. Un altre fet a tenir en compte era que anessin amb la cara tapada, eren realment estudiants de la Facultat de Dret els que varen protestar o per contra infiltrats professionals per rebentar actes amb la violència que varen demostrar?. Si aquesta és la manera d’entendre la societat i la justícia dels que seran abocats, fiscals i jutges, pot-ser en pocs anys tornarem als judicis sumaríssims.
Un ‘altra de les paradoxes és que portaven pancartes a favor dels presos d’ETA i que la conferència precisament es feia a la sala que porta el nom del catedràtic Francisco Tomás y Valiente, assassinat en aquell mateix lloc el 14 de febrer de 1996 per ETA, ja en plena democràcia, mal lloc escollit per reivindicar res en favor del terrorisme.
Acabaré amb un ‘altre protesta, aquesta va ser a Menorca, en el Ple de l’Ajuntament de Ciutadella del mes passat. En el moment que es debatia el punt de l’ordre del dia que feia referencia a la nova Ordenança de Venda Ambulant, un grup de venedors varen aixecar una pancarta amb suport a les seves reivindicacions, ja que creuen que des de l’ajuntament es vulneren els seus drets i es posa en perill el seu lloc de feina. Aquesta protesta es va fer en silenci, sense cap violència, no alterant el funcionament normal del Ple, però a la vegada deixant clares les seves reivindicacions. Pot ser un col·lectiu que està tan menyspreat com els venedors ambulants, fins al punt que un jutge de Maó amb una sentència (ja recorreguda) dóna per segur que a la quantitat declarada per l’acusat s’han de sumar les partides dineràries percebudes per la seva activitat com a venedor ambulant i no declarades a la Agencia Tributaria. Un jutge que fa una sentència pressuposant que per ser venedor ambulant ja s’és un defraudador, encara que aquests venedors podrien donar lliçons de civisme i de com es fa ús de la llibertat d’expressió als que estan estudiant una carrera.
Autor: Alfredo Benosa