A finals dels anys seixanta tot el que se sentia progre, i no tenia la sort de poder anar a la universitat, tenia tres llibres de capçalera d’obligada lectura. Un Món Feliç de Aldous Huxley, 1.984 i Revolta a la Granja ambdós de George Orwell. Llegits aquests llibres ja podies anar pel món de la subversió de bar, i poder debatre, que pel que hi havia a l’època ja era molt.
Jo, com molts d’altres, els vaig llegir i en aquell moment tot i trobar-los interessants i que et donaven una idea de per a on anirien les coses no deixaven de ser una mica ciència-ficció. De totes maneres passant els anys han anat agafant una vigència que si ara es tornessin a llegir, encara tindrien més raó de ser.
Un Món Feliç de Huxley publicat el 1932, ens mostra una societat a on els éssers humans es fabriquen en provetes, manipulant els embrions, fets en series, diferenciant-los en castes perquè cada un accepti el destí pel qual ha estat creat, i fer-lo sentir feliç amb ell, eliminant l’individualisme i les emocions, a on cada un compleix el seu rol sense sentiments, amb fàcil accés al plaer, drogues, sexe, tothom és de tothom, consum al màxim, entreteniment, sent feliç en tant no et plantegis res, una societat a on la felicitat és obligatòria malgrat sigui per mitjans artificials, ja que l’estat et proporciona diàriament el “soma” droga que t’ajuda a aconseguir-ho, i la tristesa és delicte. Això escrit als anys trenta i llegit per mi al seixanta quedava lluny del model de vida d’aquell temps, ara li trobo bastant més semblança i, quin govern no voldria tenir una societat com la que descriu Huxley?
Publicada el 1949 la novel·la 1984, de George Orwell ens descriu una societat que al llegir-la als anys seixanta vaig pensar, “Orwell va fer llarg malgrat sigui ciència ficció”. Avui crec que amb l’únic que es va errar és en el títol, ja que si l’hagués titulat 2000, l’hauria encertat plenament. Novel·la on es descriu el control exhaustiu de l’Estat, a on els ciutadans estan constantment vigilats mitjançant el Gran Germà, una pantalla de televisió que emet constantment donant consignes i per la que et poden veure. Les normes del programa de televisió Gran Hermano, són les mateixes que descriu el llibre d’Orwell en vers la societat controlada. A 1984 l’estat té una sèrie de mecanismes de control i manipulació de la informació que recorda molt el moment actual, a on el ministeri de la Veritat es dedica a destruir i manipular els documents històrics per tal d’aconseguir que les evidències del passat coincideixin amb la versió oficial reescrita al gust de l’Estat i que coincideixi amb les seves prediccions. Existeix una policia del pensament, la neo llengua, que consisteix en la transformació de les paraules com tant agrada ara els nostres polítics i al políticament correcte. En definitiva repressió a qualsevol manera diferent de pensar que surti dels canons establerts donant una falsa sensació de llibertat, ja que aquesta llibertat està predeterminada dintre d’unes normes de joc preestablertes i que es dicten des de l’estat, que fins tot els de la nova política si van trobant còmodes.
Acabaré per Revolta a la Granja, també d’Orwell publicat el 1945 després de ser rebutjat per quatre editors, ja que el llibre s’entenia com una crítica al sistema comunista soviètic, aliat a la Segona Guerra Mundial i no era políticament correcte criticar-lo. En el pròleg d’una edició del llibre, Orwell inclou una carta d’un editor que diu “Per la reacció d’un important funcionari del Ministeri d’Informació me n’adono quan perillós pot ser publicar-lo en aquests moments, ja que la trama segueix fidelment el curs històric de la Rússia dels Soviets i dels seus dos dictadors”. Crec que actualment aquest llibre es pot aplicar capítol a capítol al funcionament de Podemos i com uns quants s’han aprofitat del moviment del 15M.
Tres llibres escrits fa més de setanta anys com a ciència-ficció política, que llegits ara han deixat de ser ciència-ficció per convertir-se amb realitats. Seria interessant tornar-los a llegir.
Autor: Alfredo Benosa