L’Ajuntament de Maó tornarà a prioritzar l’atenció social i la reactivació econòmica en el pressupost del 2017, com ja va fer en el de l’any passat. D’aquesta manera, l’actual equip de govern mantindrà els objectius marcats a l’inici del mandat per a la present legislatura, ratificant com a principis rectors a l’hora de confeccionar els comptes la prudència i la transparència.
L’equip de govern manté els objectius marcats al principi de la legislatura i ratifica com a principis rectors a l’hora de confeccionar els comptes la prudència i la transparència.
El pressupost per a l’any vinent s’han d’emmarcar en un context d’incertesa i de feble recuperació econòmica, en el qual la millora dels indicadors macroeconòmics no s’ha traslladat a l’economia de les famílies. Una bona mostra d’això és l’augment del nombre de treballadors pobres, que tot i tenir feina viuen en una situació de precarietat a causa de la mala qualitat dels contractes i de les condicions laborals.
En conseqüència, i com ha advertit recentment un informe de l’OBSAM, una quarta part de la població de Menorca es troba en situació de risc de pobresa, tot i l’afluència més gran de turistes d’enguany i l’augment dels ingressos d’aquest sector, clau en l’economia de l’illa.
Per tot això, els comptes de l’Ajuntament per a l’any 2017 destinen el principal volum de despesa a les partides socials i a les vinculades a les mesures de reactivació econòmica.
Descens del volum d’ingressos
Per a l’any vinent, el consistori preveu un volum d’ingressos de 35,77 milions d’euros, que representa un 5,20% menys respecte la xifra del 2016, i estableix una previsió de despesa de 34,49 milions d’euros, un 2,04% inferior respecte de l’any passat, situant la diferència comptable entre ingressos i despeses en 1,28 milions d’euros.
El descens en la previsió d’ingressos es deu, principalment, a la baixada de l’import mitjà que cada ciutadà pagarà l’any vinent en concepte d’Impost sobre Béns Immobles (IBI). El tipus de gravamen de l’IBI per a l’any 2017 continuarà fixat en el 0,67%, fet que combinat amb l’aplicació d’un coeficient reductor del 0,92% sobre els valors cadastrals, suposarà una baixada efectiva del 8% en els rebuts que pagaran els ciutadans.
En aquest apartat, també cal destacar que la delegació de competències que l’Ajuntament va sol·licitar al Govern Balear, en virtut de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat Financera (LRSAL), i que implicava la transferència de 4,22 milions d’euros per finançar els serveis socials que presta el consistori, ha quedat descartada, tant pel qüestionament que el Tribunal Constitucional ha fet d’aquesta llei, com per la paràlisi del govern de l’Estat el darrer any.
Aquesta baixada d’ingressos queda compensada, en part, per la feina feta des del consistori, que permetrà atraure més inversió concertada amb les altres administracions públiques: programes d’ocupació amb el Govern Balear, PIC amb el Consell Insular de Menorca, Pla de prestacions socials bàsiques, places concertades al Geriàtric Municipal, convenis d’educació de 0 a 3 anys, programa ARRU, fons FEDER, etc.
A més, l’Ajuntament confia que l’arribada de certa recuperació econòmica permeti compensar la baixada de recaptació de l’IBI amb un augment dels ingressos municipals provinents d’altres conceptes, com poden ser l’IAE o l’ICIO.
Diferència comptable entre ingressos i despeses d’1,28 milions d’euros
L’Ajuntament preveu una diferència comptable entre ingressos i despeses d’1,28 milions d’euros, procedents majoritàriament de préstecs amb entitats financeres que s’han pressupostat en previsió que una modificació de la Ley 2/2012 de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera permeti destinar-los a inversions i/o despeses corrents, fet que ara mateix no és possible, ja que aquesta llei obliga a finançar aquest tipus de despeses només amb recursos ordinaris.
Aquestes restriccions imposades pel Govern de l’Estat, en el cas d’una institució com l’Ajuntament de Maó, que històricament s’ha mantingut dins els paràmetres que marcava la llei, i que ara mateix té un percentatge d’endeutament al voltant del 25%, molt per davall del límit legal del 110%, resulten clarament injustificades.
Distribució de la despesa
Del volum de despesa total, 14.221.689 (41,2%) es destinaran a partides d’inversions, de despesa corrent, promoció econòmica i programes ocupacionals; 10.203.640 (29,6%) a partides amb rerefons social i comunitari; 6.316.757 (18,3%) a administració i atenció al ciutadà; i 3.755.514 (10,9%) a seguretat ciutadana i mobilitat (policia local).
Pel que fa a la distribució de la despesa segons òrgans, 10.704.681 (31%) corresponen a recursos i sostenibilitat; 2.247.140 (6,5%) a urbanisme, obra pública i mobilitat; 557.104 (1,6%) a medi ambient; 2.600.423 (7,5%) a gabinet d’alcaldia, serveis jurídics i administratius i recursos humans; 3.716.334 (10,8%) a hisenda i economia; 3.755.514 (10,9%) a policia local; 712.764 (2,1%) a promoció econòmica; 7.311.407 (21,2%) a servei a les persones i educació; i 2.892.233 (8,4%) a cultura i esports.
Despesa corrent, promoció econòmica i programes ocupacionals
Les partides de caràcter marcadament econòmic, tant d’inversions com de despesa corrent, inclouen les inversions en infraestructures i equipaments, les despeses de millora i manteniment d’edificis, parcs i jardins, els programes de promoció econòmica i els programes ocupacionals i de formació.
Algunes de les línies d’actuació més destacades són:
- 1,27 milions d’euros destinats a manteniment de vies públiques i camins rurals, parcs i jardins, edificis, manteniment de l’enllumenat, neteja de platges i estudis relacionats amb el medi ambient.
- 100.000 euros destinats al suport i foment de la formació ocupacional (s’hi ha de sumar l’aportació del Govern Balear, encara no incorporada. Cal destacar que l’Ajuntament duu gestionats prop d’un milió d’euros des de l’inici de la legislatura en aquest concepte).
- 218.000 euros destinats a programes de dinamització de mercats, comerç i turisme.
- 100.000 euros destinats a la redacció de projectes vinculats a la canalització d’aigua i xarxa de sanejament, per acomplir al compromís de prioritzar la problemàtica de l’aigua.
- 1,48 milions d’euros d’inversió en asfaltats, reforma de carrers, parcs infantils i inversions en edificis municipals.
En aquest apartat, s’ha de fer menció que Maó rebrà d’altres administracions, en concepte d’inversions pactades i col·laboracions conveniades amb l’Ajuntament per a projectes previstos o en execució, nombroses inversions. Destaquem: rehabilitació del pont de Sant Roc, reforma del tram de les cases de s’Ateneu, reforma del carrer Sant Josep, ascensor del port i consolidació del penya-segat, reasfaltat dels carrers malmesos pel pas de la fibra òptica, rehabilitació del pati i les façanes del Claustre del Carme, fases posteriors de l’escola d’adults del quarter de Santiago, inversions a concretar a càrrec de l’impost turístic, inversions financerament sostenibles pendents d’incorporar provinents de l’any anterior, etc.
- 225.000 euros d’inversió per executar projectes d’instal·lació de plaques solars a les teulades de la residència geriàtrica municipal i a la coberta de la piscina del poliesportiu.
- 240.000 euros en inversions destinades a filtres verds, sistemes de desnitrificació d’aigua i pla d’estalvi energètic municipal en xarxa elèctrica i climatització.
- 160.000 euros en el programa d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges antics.
Serveis a les persones, ajuts socials, educació, cultura i esports
Les partides de caràcter marcadament social, tant d’inversions com de despesa corrent, inclouen 7,3 milions destinats a educació i serveis a les persones, i 2,9 milions a cultura i esports.
Algunes de les línies d’actuació més destacades són:
- 3,56 milions d’euros destinats a partides pressupostàries d’atenció social directa, manteniment, subministraments i inversions en el Geriàtric Municipal, instal·lacions dels centres educatius, projectes de reaprofitament d’aigua de pluja en edificis escolars, Claustre del Carme, ajuts a tercers, conveni amb les escoletes municipals, etc.
- 1,59 milions destinats a promoció cultural, festes populars, consorcis i subvencions amb entitats culturals i esportives, despeses de manteniment de Ca n’Oliver, Arxiu Municipal i Poliesportiu Municipal i inversió en un aljub per reaprofitar l’aigua de la piscina municipal.
- A destacar, l’aportació a la Fundació del Teatre Principal de Maó, de 367.000 euros.
Seguretat ciutadana, mobilitat, administració i atenció al ciutadà
La resta de partides, que suposen el 29% restant del pressupost municipal, es dediquen a seguretat ciutadana i mobilitat (10,9%), i a administració i atenció al ciutadà (18,3%).
Algunes de les línies d’actuació més destacades són:
- 181.000 euros a l’encomana de gestió a l’empresa pública SILME (Servei d’Informàtica Local de Menorca), que s’encarrega de la gestió mancomunada dels serveis informàtics de tots els ajuntaments de l’illa i del Consell Insular de Menorca.
- 77.000 euros en inversió en equipament informàtic.
Aquestes dues partides tenen una dotació important, per tal de dur a terme la revolució procedimental que s’ha encarat dins l’administració pública per complir l’objectiu de la implantació definitiva de l’administració electrònica, fita d’obligat compliment per a totes les administracions.
Aquest important esforç d’inversió i formació de recursos humans, s’ha d’afrontar sense que el Govern central permeti pujar el sostre de despesa, situació que dificulta moltíssim a les institucions l’acompliment dels compromisos adquirits, ja que aquesta obligació administrativa s’afegeix a les ja existents i s’ha de dur a terme només amb els recursos propis de l’Ajuntament.
- 250.000 euros destinats al Fons de Contingència, per possibles despeses ineludibles i no previstes en aquest Pressupost 2017.
Endeutament
Pel que fa a l’endeutament del consistori, preveiem un endeutament màxim d’uns 8,3 milions d’euros a finals del 2017, que representa un percentatge del 25% en relació als ingressos corrents de l’Ajuntament, molt allunyat del 110% que marca el límit legal.