Moció que presenta el Grup Municipal de l’Entesa des Mercadal i Fornells al Ple de l’Ajuntament des Mercadal.
El Consell de Ministres ha aprovat l’avantprojecte de la polèmica reforma de la llei de l’avortament. La llei canvia de nom i és ben explícit: Llei de Protecció de la Vida del Concebut. La nova regulació és més restrictiva que l’actual i, de fet, retorna la legislació espanyola al marc normatiu del 1985. L’avortament només serà possible en dos casos: si es tracta d’una violació o si l’embaràs suposa un perill per a la salut física i psíquica de la dona. En el mateix sentit, la presència de malformacions fetals no serà motiu d’avortament, només l’efecte psicològic que suposin en l’embarassada.
Fins ara…
- Qualsevol dona podia avortar lliurement dins de les primeres 14 setmanes i tenia dret a fer-ho dins del sistema públic de salut.
- Si hi havia «greu risc per a la vida o la salut de l’embarassada», anomalies del fetus o risc de «greus anomalies» segons un dictamen mèdic, el termini s’allargava fins a les 22 setmanes.
- No hi havia límit temporal si es detectaven anomalies fetals «incompatibles amb la vida» o «una malaltia extremadament greu i incurable» i així ho certificava un comitè clínic.
Amb la nova llei es restringeix la possibilitat d’interrompre l’embaràs a dos únics casos:
- «Evitar un greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada», fins a la setmana 22.
- En cas de violació i sempre que sigui dins les primeres 12 setmanes.
Un cop eliminat el supòsit de malformació o greu malaltia del fetus, només es podrà interrompre la gestació quan s’acrediti un risc per a la salut física o psíquica de la mare durant les 22 primeres setmanes. Però per evitar que sigui una porta oberta, com era aquest supòsit des del 1985 fins al 2010 per acabar amb embarassos no desitjats, el govern central complica el procés previ. Per començar, la dona haurà de reunir dos informes mèdics de facultatius de centres diferents i aliens a la clínica on es practicaria. Amb els documents a la mà li explicaran els riscos que suposa la intervenció i un altre metge haurà de signar un certificat en què s’especifiqui que se li ha atorgat tota la informació pertinent perquè pugui prendre una decisió «lliure» després de reflexionar durant set dies. Si el perill psíquic per a la dona tingués l’origen «en anomalies incompatibles amb la vida del fetus», l’informe de la mare només hauria d’estar corroborat pel metge de la gestant i no dos, però seria necessari un altre document que donés fe de l’estat de l’embrió. Mai es podrà avortar després de les 22 setmanes de gestació, tret que aquesta anomalia de l’embrió «incompatible amb la vida» no hagi estat detectada a temps o hi hagués «un perill vital per a la dona».
El paper dels metges es complica considerablement, per primera vegada es regula en detall l’objecció de consciència dels professionals sanitaris, però caurà sobre ells l’única responsabilitat penal. Com passa ara si practiquen una interrupció de la gestació fora dels supòsits establerts, podran tenir pena de presó d’entre un i tres anys. I, si s’interpreta que han enganyat la dona per dur-lo a terme, es podria arribar a una pena d’entre quatre i vuit anys.
Quan entri en vigor la futura regulació, les clíniques avortistes no es podran anunciar, ni tampoc es podrà fer publicitat de productes que interrompin el procés de gestació. La nova llei de l’avortament és clarament un altre clar retrocés en els drets ja consolidats que fins ara teníem, una llei molt restrictiva que empeny la dona a avortar en la clandestinitat o a l’estranger. A partir d’ara no sabem que faran les dones que no puguin avortar amb la nova llei. Les que tenguin doblers aniran fora i les que no avortaran en la clandestinitat amb el risc de mort i de conseqüències greus per a la seva salut que això té.
Ara gairebé el 90% de les dones avorten per decisió pròpia, cosa que amb la nova llei ja no es podrà fer i s’haurà d’al·legar risc físic o psíquic per a la dona. Tampoc sabem qui decidirà aquest risc ni amb quins criteris. La nova llei no respon a la realitat ja que avui la majoria ho fan per decisió pròpia, perquè han tingut en compte avantatges i inconvenients, amb la nova llei l’avortament es torna a convertir amb delicte perquè només es podrà avortar en determinats supòsits. L’avortament deixa de ser lliure i la dona haurà de ser «tutelada» ara pels metges que hauran d’acreditar si existeix risc per a la salut.
És evident que amb aquest canvi de llei, les dones perden el seu dret a decidir, part fonamental de la lluita històrica del Moviment Feminista. La trajectòria d’aquesta lluita al nostre país ha estat llarga. El 1985 es va produir una despenalització parcial i van haver de passar 25 anys, vam haver d’esperar fins al 2010, per a una reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs una mica més avançada, però encara amb moltes limitacions .
El dret de les dones a triar sobre la seva maternitat, és a dir , si volen o no ser mares, és un dret fonamental i, com a tal, no pot ser objecte d’intercanvi amb els estaments religiosos i socials més reaccionaris.
Les dones no necessiten lleis proteccionistes que les releguin a la posició d’éssers
immadurs i indefensos. Les dones són subjectes plens de drets i, per tant, tenen capacitat per prendre les seves pròpies decisions de forma autònoma i independent.
No podem permetre que el PP les situï novament en el roll de mare, esposa i cuidadora.
Defensam el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs a la lliure decisió de les dones : sense interferències, sense condicionants, sense tuteles , ni penalitzacions .
Per tot això, proposam al plenari de l’Ajuntament de Mercadal l’adopció de les següents:
Propostes d’Acord
1.- Instar al Govern de l’Estat a retirar l’avantprojecte de Llei del Govern central sobre la Llei de protecció de la vida del concebut de manera immediata i que no es modifiqui de manera restrictiva l’actual llei orgànica 2/2010 del 3 de març de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’ embaràs. La vigent llei respon a la realitat de la nostra societat, i respecta el dret a la maternitat lliure i responsable.
2.- Que s’ampliïn els drets reconeguts en el text vigent perquè es reconegui, com reivindiquen nombroses organitzacions de dones en el manifest de la Plataforma Dones davant el Congrés, almenys les següents matèries :
- Assegurar la plena capacitat de les dones per prendre decisions sobre la seva maternitat i sobre les seves vides.
- Assegurar a les dones immigrants que es trobin en situació administrativa irregular la prestació sanitària també per accedir a la IVE.
- Un protocol comú per a tot el Sistema Nacional de Salut , que asseguri la prestació efectiva de la interrupció voluntària de l’embaràs a la xarxa sanitària pública, amb equitat territorial (que asseguri l’accés i proximitat similar en tots els territoris).
3.- Reclamar al govern que inverteixi en les úniques mesures que s’han demostrat efectives en la disminució d’embarassos no desitjats:
L’accés universal a la informació en matèria de sexualitat i mètodes anticonceptius
- L’educació sexual
- Accés universal i cobertura legal en les interrupcions voluntàries de l’embaràs a la xarxa de salut pública
- Reforçar els serveis d’informació i assessorament professional a les dones
4.- Traslladar aquests acords al Govern de l’Estat espanyol, al Ministre de Justícia, als grups parlamentaris del Congrés i del Senat.
Fuente: Rosa Palliser Riudavets – Portaveu del Grup Municipal de l’Entesa des Mercadal i Fornells