«The economy, stupid!» és una frase que els assessors de campanya de Bill Clinton tenien penjada a la paret per recordar quin era el missatge havia de transmetre. El seu contrincant, George Bush, que acabava de sortir airós del final de la guerra freda i de la del Golf, tenia una gran acceptació entre els votants americans. El recordatori va esdevenir un eslògan de campanya que la premsa espanyola va traduir com «Es la economía, estúpido!». Aquesta manera un poc grollera però molt directa de dir-li a algú per on la caga va funcionar i Bill Clinton va ser president.
Aquest nadal es va detenir a un regidor a Catalunya per haver fet una metàfora en una tribuna pública que no anava més enllà de definir un posicionament polític. Més recentment i més prop, a Mallorca, han condemnat a un jove per cantar una cançó grollera i poc respectuosa però, del meu punt de vista i del de molta molta gent, en cap cas mereixedora de presó. Al final el qui fa sonar una cançó si li agrada, és el públic. Els qui han de portar una cançó ofensiva a la justícia són els ciutadans ofesos personalment, perquè el jutge pugui restaurar la dignitat de les persones i la gent ho pugui veure. Si no hi ha públic, la cançó no sona i si no sona no hi ha ofensa. Però fent-ho així, amb la «llei mordassa», sense atendre a gustos ni opinions, la cançó ha tingut públic, molt de públic -jo i tot he fet d’escoltar-la-. La intenció és fer por per no permetre el debat d’idees, ni opinar de manera inconvenients dels dirigents del sistema. Tot per no arribar a fer política amb qüestions fonamentals com l’estructura de l’estat. La política és l’art de resoldre els problemes sense arribar a la coacció violenta i negar la política és un error que no hauria de cometre cap país. Aplicar la «llei mordassa» no permet fer política en llibertat. El més trist és que, amb una majoria de diputats al Parlament que pensa el mateix, la llei encara és vigent. El problema català absorbeix tota l’energia dels polítics. Davant aquest problema han sacralitzat els símbols de l’estat perquè tenen por de fer curt a l’hora de ser espanyols i expressar-se en contra d’aquesta llei es podria interpretar malament. Mentrestant el problema català comença a no tenir a veure amb Espanya i Catalunya sinó amb la democràcia. Potser algú, que no sigui els de sempre, hauria de dir en veu alta: «The democracy, stupid!».
Autor: Joan Forcada