Ja tenim pressupostos per anar tirant fins a 2019. El PP ha aconseguit la majoria suficient perquè així sigui. Fins a set patits els han votat, Ciudadanos, Foro Asturias, UPN, Coalición Canaria i Nueva Canarias, tots han “pillat” alguna cosa per la seva comunitat, però alguns han tret més rendibilitat que d’altres. El Partit Nacionalista Basc, a tirat de calculadora hi ha aconseguit una rebaixa en la quantitat a aportar a l’Estat espanyol de 569 milions d’euros, més la devolució de 1.400 milions que ballaven per un desacord amb el càlcul d’anys anterior, i el compromís d’una inversió de 3.380 milions amb infraestructures fins a 2.023, això és la política de peix al cove que durant tants d’anys li va anar bé a Catalunya amb el “pescador” Pujol.
L’altre beneficiari ha estat Nueva Canarias amb el seu únic diputat Pedro Quevedo, el numero 176 per decantar la balança, malgrat aquest diputat just fa un any, el passat 2 de juny deia amb un míting , que els feia en conjunt amb Pedro Sánchez, “El Partido Socialista Nueva Canarias hemos renovado el compromiso que adquirimos porque sabemos que ahora estamos es condiciones de dar un vuelco político para cambiar de verdad la situación política española y por eso solo hay dos candidatos a los que votar. Uno es Mariano Rajoy, la derecha, el ultra liberalismo, lo que nos ha llevado a una situación de desigualdad y pobreza como nunca en la historia democrática, en la reciente historia democrática española y por ese motivo nosotros en esta campaña tenemos que volcar el voto de un montón de gente que con toda la razón del mundo, podría estar pensando en no creer en nada, y por eso les decimos que hay que salir a la calle, a defender con energía que el cambio político es posible.”(Textual).
Ara un any després, don el seu suport als pressupostos del malvat Rajoy, el que segons Quevedo ha portat als espanyols a una situació de desigualtat i pobresa com mai a l’història de democràtica espanyola, i es suma a què això pugui seguir sent així amb el seu vot, perquè veu tot el rendiment que pot treure de la necessitat d’un vot. Aquest vot ha estat a canvi d’una inversió suplementària de 204 milions d’euros per les Illes Canàries i arribar com tots sabem a un descompte dels vols entre illes d’Un 75%, del que els ciutadans balears ens ha tocat “la pedra” del sorteig de Nadal sense jugar-hi, doncs també ens hem vist beneficiats, sense que els nostres polítics governants fessin res per aconseguir-ho.
Ara Quevedo i el seu partit, que varen votar No a la investidura de Rajoy justifiquen davant el seu electorat, aquesta decisió basant-se que solament donen el seu suport pels pressupostos per què així s’han aconseguit unes millores per tots els ciutadans de Canàries, que a part de l’increment de 204 milions d’euros addicionals per la comunitat, hi ha l’aprovació de la Llei del Regim Econòmic i Fiscal per Canàries, la dita ampliació del descompte de resident fins al 75% i la bonificació del 100% en el transporta de mercaderies. Una vegada més la política de peix al cove, que vist tot això potser és més efectiva pels ciutadans que l’entestament del No és No, i no treure res, política que esdevé personalista, que sota el mantell de defensar unes idees i uns principis, perjudica a la majoria de ciutadans, que en vers de mirar pel bé de la majoria i aprofitar-se de la situació de debilitat dels qui governen, com s’havien omplert la boca de dir, que res de majories absolutes, perquè així el guanyador hauria de negociar cada cosa que fes, i pactar-ho amb l’oposició, però quan ens trobem amb aquesta situació desitjada, en vers de treure un rendiment pel poble sense renunciar a les seves idees, es tanquen en què amb aquests no negociarem res, encara que sigui a costa de bloquejar el funcionament del país i perjudicar als ciutadans, sense adonar-se que sempre hi ha qui vol anar a pescar amb el guanyador necessitat, i emportar-se al peix al cove, mentre ells s’ho miren i queden arraconats.
Autor: Alfredo Benosa