Malauradament, els del 15-M s’han convertit en grups radicals, no mancats de cert laïcisme vuitcentista i una falta de respecte cap a entitats, grups, convencions o persones que són d’ells.
Després de gairebé tres mesos de l’aparició del moviment 15-M, em faig una reflexió sobre ells: Mentre la Borsa es desploma, la prima de risc es dispara i les arques públiques es queden buides, els anomenats “indignats” de l’15-M insisteixen a ocupar carrers i places per protestar no se sap ja molt bé de què i per què. És cert que, al començament de les seves protestes, es va registrar un moviment de simpatia ciutadana envers aquests grups tot i la sospita que estaven manipulats per grups d’extrema esquerra. L’atur, les retallades socials i, sobretot, la incapacitat del Govern per generar confiança, eren motius més que suficients per mobilitzar una joventut sense expectatives de futur, a la qual es van unir molts altres afectats per la desocupació. No obstant això, per a sorpresa general, les protestes no es van dirigir directament contra el Govern que tanta responsabilitat ha tingut en l’agreujament de la crisi, sinó contra la banca, els empresaris i el conjunt de la classe política i això en vigílies d’unes eleccions municipals i autonòmiques on, malgrat ells, es va produir un substancial canvi polític. És una llàstima que ara degeneri. Sens dubte és símptoma que han perdut el sentit de ser o que mai van tenir un altre que el de fer el que se’ls manava des de dalt.
Fuente: Jesús Domingo Martínez