Quan va haver el moviment dels indignats del 15M, un company em va dir si no ens portaria a una situació de revolta popular. Li vaig dir que no, que no es preocupés, que això acabaria en què els més llestos d’aquells acampats aprofitant la situació, crearien partits per intentar a les eleccions del 2015 posar-se ells a les institucions que tant rebutjaven, i poc més, que tindrien èxit, perquè eren joves, ambiciosos, amb talent i sabien dir el que la massa, sempre manipulable, i cansada del que hi havia volia escoltar, que mentre veies que anessin amb tablets, mòbils fent-se selfis, i cantant com si fos una festa, en vers d’anar amb còctels molotov, de revolta poca.
Crec que el temps m’ha donat la raó, ja que veiem com han proliferat els nous partits, confluències, i activistes de tota casta, fa uns dies vaig veure un cartell convocant a una manifestació per 12 de març de 2016 amb el lema “OTAN NO, BASES FORA (això ho deia jo fa trenta anys) lo importat és ser d’alguna plataforma, tots cercant el seu nínxol dintre de “la nova política”, tots amb un líder inamovible i indiscutible ja que és “el seu partit”, governat amb mà de ferro, que qui li porta la contraria pot donar per acabada la seva carrera política, això sí amb un aparador d’assemblearisme, i participació, més fictici que real. Els que tenim una edat i hem estat en moviments assemblearis sabem lo senzill que és manipular una assemblea, així encara que falli l’ètica, respecten l’estètica.
No han emprat còctels Molotov, però si una cosa més perillosa, ja que aquests nous polítics” que diuen mirar endavant, quan han pogut arribar a la tribuna del Congrés han tornat a parlar dels morts del GAL, de la calç viva del senyor X, de la guerra civil com si hagués passat ahir. Han obert de nou les ferides d’aquest país caïnita, en què tenim la mala costum de matar-nos de tant en tant entre nosaltres, de guardar rancors de generació en generació. En definitiva atiant l’odi, envers del diàleg del qual diuen ser garants. Això porta a nens de vint-i-pocs anys ha dir que segons els resultats de les noves eleccions té que haver-hi sang. Noves eleccions propiciades precisament perquè els resultats no els hi varen ser prou favorables i s’han tancat a qualsevol negociació, ja que la seva única idea es i ocupar el lloc del PSOE, (fa temps que ja no sento parlar de “casta” pot ser perquè ja si senten) de moment s’han menjat al Partit Comunista amb un pacte que farà que aquest partit s’acabi diluint.
Els que hem estat implicats amb la lluita contra la dictadura que molts d’aquests de la nova política no ho han viscut, hem vist corre sang, sang dels nostres companys en manifestacions reclamant els drets dels què ara ells gaudeixen, per poder dir les animalades més grans en nom de la llibertat d’expressió, i com que en aquella època els manifestants volàvem, de vegades en queia algun de mort quan la policia deia que disparava a l’aire. Però la sang sempre va repartida, i solament amb la transició, que aquests nous polítics diuen que va ser de fireta, i van haver 581 morts de totes les bandes, crec que ja hem tingut massa sang. Com que tots tenim els nostres morts per plorar, ja va sent hora de deixar-los descansar, mirar endavant i intentar treballar tots junts perquè no torni a passar, encara que com portem masses anys sense matar-nos entre nosaltres sembla que els que no ho han viscut ho troben a faltar, fins a fer passar als terroristes per presos polítics, per poder tenir-los d’aliats.
Autor: Alfredo Benosa