Durant els darrers mesos, al poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés s’han portat a terme importants feines de restauració, centrades al recinte de taula i al Cercle 6, una de les cases de la part sud del poblat.
La major part del recinte de taula va ser excavat per Joan Flaquer als anys cinquanta del segle XX, tot i que als anys setanta Guillem Rosselló Bordoy hi va fer una intervenció, durant la qual es va recuperar la figura de bronze del déu egipci Imhotep.
La pedra vertical de la taula es va rompre, possiblement ja en època antiga, i Joan Flaquer va trobar el capitell caigut i capgirat, reutilitzat com a sepultura en època romana o medieval.
Durant la intervenció de Flaquer, davant la impossibilitat de moure el capitell degut a les seves grans dimensions, es va optar per excavar per davall primer una meitat, construint després un suport de pedra en sec per mantenir-lo al seu lloc. A continuació, es va excavar l’altre meitat de la zona per davall del capitell, construint després l’altra part del suport de pedra en sec. El resultat va ser que el capitell va quedar col·locat sobre una espècie de pedestal de pedres, a poc més d’un metre d’alçada. Aquesta ubicació dificultava la comprensió de l’edifici per part dels visitants, ja que el suport de pedra en sec era un element totalment aliè al recinte de taula.
És per aquest motiu que des del Servei de Patrimoni del Consell Insular, prèvia consulta a la Comissió Assessora de Patrimoni Històric, es va decidir eliminar aquest suport de pedra en sec, deixant el capitell al nivell del terra. Durant aquesta actuació, que s’ha desenvolupat durant els darrers mesos, s’ha hagut de consolidar el capitell, que es trobava fragmentat en dues parts.
S’ha aprofitat també per restituir, a partir de fotografies antigues, alguns elements de l’interior del recinte que s’havien anat deteriorant amb el pas de les dècades, com les banquetes adossades a la part interior del mur de la façana. La part interna de l’absis de l’edifici també havia patit alguns desperfectes, com la caiguda d’una de les pilastres i l’esfondrament d’una part del mur. Aquesta part també ha estat restaurada amb l’ajuda de les fotografies i els plànols elaborats durant les intervencions arqueològiques del segle XX. Finalment, s’ha regularitzat el sòl a l’interior de l’edifici, mitjançant l’aportació de sediment, per tal de recuperar allò que possiblement va ser l’aspecte original de l’edifici i, al mateix temps, facilitar la circulació dels visitants. S’ha elegit un sediment d’un color que s’adapti a les tonalitats de l’interior de l’edifici i, per altra banda, només s’ha posat allà on era més necessari, deixant la roca mare al descobert a tots els punts on ha estat possible.
La intervenció al recinte de taula ha estat dirigida pel restaurador Francesc Isbert i l’arqueòloga Carme Lara, tècnica de la Fundació Foment del Turisme de Menorca. Aquesta entitat és la que gestiona les visites al jaciment.
Per altra banda, s’han portat a terme també feines de restauració al Cercle 6, una de les cases del període talaiòtic final de la part sud del poblat. Aquesta casa va ser excavada a iniciativa del Consell Insular durant la passada dècada, però havia quedat pendent la restitució d’elements arquitectònics i l’excavació del seu pati exterior. L’equip d’arqueòlegs de l’associació d’Amics del Museu de Menorca ha estat excavant durant els darrers anys al pati exterior, amb el suport econòmic del Consell, i aquest estiu han rebut també un ajut econòmic de 6091,22 euros, dins de la convocatòria d’ajuts del Servei de Patrimoni, per restaurar el Cercle 6. Aquesta intervenció ha estat també dirigida pels restauradors Francesc Isbert i Cecilia Ligero, i l’arqueòleg Carlos de Salort encarregat del seguiment arqueològic. Durant aquest estiu, per tant, s’han consolidat murs i s’han restituït al seu lloc alguns elements que havia estat necessari extreure durant el procés d’excavació. És el cas de la gran columna amb capitell situada al racó nord est del pati interior de la casa o les grans lloses de pedra que tancaven la part externa de la part nord de l’edifici. Al pati exterior s’han consolidat i restaurat també les estructures excavades durant aquests darrers estius, deixant la zona llesta per a la visita.
Finalment, s’han mogut algunes grans pedres que s’havien extret durant l’excavació d’aquesta zona del poblat i que s’havien anat dipositant a l’entorn de la casa, dificultant la correcta contemplació i interpretació de les estructures conservades. Aquests elements han estat desplaçats i guardats fora de la zona arqueològica.