Dilluns 14 de novembre va haver una xerrada i debat a la sala d’actes de l’Ajuntament de Sant Lluís per explicar el resum del viatge al camp de refugiats sahrauí.
Estaven presents en Javier Ares (Conseller de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera), na Teresa Borrás (Regidora d’Afers Socials de l’Ajuntament de Sant Lluís), Martí Carbonell (President de l’Associació d’amics i amigues del Poble Sahrauí de Menorca, i na Joana Febrer (Regidora d’Afers Socials de l’Ajuntament de Ferreries).
Va ser un resum molt interessant on van tocar molts temes i explicaren les seves impressions:
Hi ha conflictes des del 1975, en el temps que en Franco estava moribund, quan Espanya (per això encara parlen espanyol, sent una de les dos llengües oficials) es va retirar del territori Sahrauí sense descolonitzar-se, i Marroc va invair ilegalment molta part del territori, fent fora a la seva gent. Va recollir des de llavors els recursos de la terra: pesca, mines de fosfat i bancs de petroli. Àfrica es volia independitzar per Estats (el Sàhara és l’Estat 53). Al 1991 es va aturar el foc, i Europa va dir que es faria un referèndum per aclarir aquesta situació. Marroc ha fet tot els possibles per tal no es dugui a terme aquest referèndum. En tots aquests anys la situació no ha canviat gens, si de cas se’ls ha oblidat.
Marroc ha fabricat un mur de 2,700 Kms amb mines, al voltant del territori invaït per tal no puguin entrar, estimat en un cost de €2 milions.l Els sahrauís han denunciat a Nacions Unides que hi ha països, com EEUU, que han usat armes en contra d’ells.
No tenen passaport, ni medis propis de viure. Porten 41 anys de desesperació, sobrevivint amb aliments d’ajut humanitaris que els envia Cooperació, dissenyats per a catàstrofes vàries (llet en pols, menjar envasat, etc), conseqüentment la seva salut és molt pobre; allà no creixen plantes, i depenen de l’abastiment d’aigua des de fora. No tenen medis propis de creació de matèria prima per treballar-hi ni comercialitzar.
Hi ha una organització que es diu La Media Luna Roja on els voluntaris cullen les ajudes humanitàries , prioritzant educació, sanitaris i menjar. Tenen pocs recursos i poca gent mèdica.
Les seves cases són de fang, i quan plou molt han de reconstruir els espais, utilitzant part dels doblers que els enviem des de Menorca.
El te del Sàhara que prenen l’aprofiten tres vegades, i tenen una dita:
- El primer és amarg com la vida.
- El segon és dolç com l’amor.
- El tercer és suau com la mort
La seva terra no és aquesta, i el que volen és tornar on està enterrada la seva família, no dependre de ningú, tornar a tenir els seus drets humans. És un poble molt unit. La dona té un paper molt important en la societat, és la base social. El que més valoren és l’educació i sanitat. Totes les barriades tenen escoles. És un Estat democràtic amb el seu propi Parlament, amb 54 membres i 7 comissions.
Tenen molt de coratge i esperança. Lluiten per millorar la seva situació de manera pacífica per recuperar el seu país. Són els més joves que no entenen que han despertat en base a unes promeses que no arriben i mentrestant el Marroc segueix violant els seus drets; volen solucions ja per reactivar el referèndum, encara que no sigui negociat. No volen un país promès, sino compropmès.
És una qüestió de legalitat internacional on estem implicats l’Estat espanyol, el Govern Balear i també tenim responsabiliat Menorca: des de la crisi espanyola han rebut un 70% menys d’ajudes.
Animem a les famílies menorquines que es tornin a engrescar amb “Vacances en pau” per collir filletes i fillets sahrauís durant els estius: obtenen alegria, canvi d’aires, bona alimentació entre d’altres. D’aquesta manera també els ajudem a que tinguin les revisions mèdiques pertinents i tornin amb més salut del que han vingut.
Entre totes podem canviar la situació.