Portem dues setmanes de fred i vent, llevantades i tramuntanades alternar-se, fent malbé les construccions de primera lineal de costa, port-ser massa a primera lineal, és el que passa quan envaïm l’espai a on el mar arriba, però tenim el costum de voler anar a contracorrent.
El dic de Ciutadella tancat una vegada més, una quarta part dels dies del 2017 ha quedat fora de servei, tot per l’encaparrotada de construir-lo allà a on quasi tothom sabia que no s’havia de construir, però es volia un dic i que no fos massa gran, es va fer a la banda contrària del que els tècnics havien previst, però el consens entre els que el demanaven i els detractors va portar a la situació actual, un dic de fireta, que inclús en dies de bon temps és poc operatiu, tenim la mania d’anar contra el que és lògic i aquest són els resultats.
El Consell també amb aquesta mania de no voler veure la realitat del que és Menorca, demana que cent mil turistes que venen a l’estiu pel sol , el bon temps i la platja, vinguin a l’hivern, oferint què?. Les persones que venen a l’estiu venem precisament perquè volen trobar el que troben, i si es vol allargar la temporada s’han de buscar incentius, que en tenim, sense anar més lluny les persones amants de la natura i del senderisme tenen un espai únic com el Camí de Cavalls, totalment desaprofitat, ja que un senderista el que vol és fer una ruta i no haver de sortir cada dia del recorregut que està fent o tenir que tornar enrere. S’imagina algú que els que fan el Camí de Santiago hagessin de sortir del camí o tornar enrere cada dia?, la gràcia està en anar cobrint etapes, fins a arribar al lloc de destí. A Perú hi ha el Camí de l’Inca que porta des de la ciutat de Ollantaytambo a Machu Pichu, quaranta-dos quilòmetres dividits amb tres etapes, amb llocs preparats per poder pernoctar i a la vegada controlant un número limitat de caminats en què es compagina el negoci, amb la preservació del medi, però això ho fa un país que en diuen sub desenvolupat, encara que demostren tenir idees més pràctiques.
També el mal temps ha fet que fos notícia el que els carbassons anessin a 6 euros el quilo, les albergínies a 4,80 i la mongeta verda també a 6 euros, tots productes d’estiu que volem consumir a l’hivern. Una vegada més ens entestem a anar en contra del que és natural. Com a pagès amateur sé que a casa mengem els carbassons a partir de finals d’abril i les albergínies i mongetes ben entrat juny. Molts dels que es queixen dels preus d’aquestes hortalisses, són els que propugnen un consum responsable i de proximitat, jo afegiria que també fos de temporada, a la fi no són precisament tres productes de primera necessitat, i l’augment ve produït per la llei de l’oferta i la demanda, que com que ens hem acostumat a menjar de tot, tot l’any , no sabem o volem estar uns dies sense carbassons, el greu d’això és que no és el pagès qui es beneficia d’aquesta pujada de preus.
Per acabar aquest recull de coses fora del normal, comentar la cara de felicitat de l’Artur Mas els dilluns dia 6 de febrer camí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no havia vist mai a ningú que el portessin al banc dels acusats que i anés tan feliç, havia tornat a sortir de la paperera de l’història a on van dir als de CUP que l’havien enviat just fa un any, tornava a ser el líder amb vocació de màrtir de la causa. Llàstima que no hagués aprofitat per plantar cara al Tribunal i dir, “ Si, vaig desobeir saben el que feia,” en vers de declarar-se responsable polític de l’acte, però cercant excuses de que l’ordre del Constitucional no era prou clara i passar la pilota als voluntaris, de fer la consulta ciutadana sense cap validesa vinculant, feta passar per referèndum, però així és el mon de les incongruències.
Autor: Alfredo Benosa