Fa poc, la meva companya i jo vam decidir comprar una vivenda. Ja se sap, els lloguers són abusius i continuen pujant, així que, tot i que els preus de compra són exorbitants, vam optar per mirar de comprar alguna cosa. El millor que vam trobar va ser un apartament de 55 metres quadrats, per 27,5 milions de les antigues pessetes.
Però encara faltava el més difícil: trobar un banc que ens concedís una hipoteca. Tot i que la meva parella té contracte fixe, el fet que jo fos un treballador autònom representava un problema. Així que no ens va quedar més remei que presentar com a aval la casa dels meus pares; només d´aquesta manera el banc accedia a fer-nos el gran favor de permetre que li paguessim 800 euros cada més durant els propers 40 anys.
Encara faltava però, el millor de tot. Ens havien dit que es concedien ajuts als joves que compraven la seva primera vivenda; així que ens vam dirigir a les oficines de l´Ibavi. Un cop allà, ens van demanar en quin municipi s´ubicava la vivenda, què ens costava i quants metres quadrats tenia. No va ser necessari fer cap càlcul: degut al preu i als metres quadrats de la casa que haviem comprat, no podiem accedir a cap ajut. De fet, tampoc no hauria estat necessari que ens preguntessin per les dades de la vivenda: suposo que la senyora que em va atendre (molt eficientment i amable, per cert) ja podia imaginar que no compliriem els requisits. D´acord amb el que ens van dir, perquè se´ns concedís l´ajut per comprar una casa del tamany esmentat, 55 metres, el preu de compra hauria d´haver estat menor de 19 milions de les antigues pessetes. Crec que no és necessari fer cap comentari al respecte. Si voleu, podeu anar a una inmobiliaria i demanar-lis que us ensenyin cases d´uns 55 metres quadrats i que costin 19 milions o menys (vos he d´avisar que tal vegada es posaran a riure i vos convidaran amablement a sortir de l´establiment).
Si les ments preclares que dirigeixen els nostres destins consideren que no és necessari ajudar als joves en la compra de la seva primera vivenda, ja sigui perque creuen que tenir un lloc on viure no és essencial o bé perquè pensen (comparant els preus de les cases i els salaris que cobram la majoria de la gent jove) que ningú no ha de tenir cap problema per adquirir una casa; si és açò el que pensen, com deia, no tenc res a objectar: suposo que el fet d´haver estat elegits democràticament els legitima per tenir una visió de la realitat tan deformada com ells considerin convenient. Allò que m´indigna, allò que no puc acceptar de cap manera, és que siguin prou hipòcrites com per crear uns ajuts, però posant expressament unes condicions que saben que ningú podrà cumplir.
He dit ningú? No, m´equivoco; si hi pensau un poc, no crec que us resulti difícil deduïr qui es pot beneficiar d´un ajut amb aquestes condicions. Si nosaltres haguessim tingut 9 milions en efectiu, per poder-los pagar en negre al venedor (i si el venedor hagues tingut algun mitjà per blanquejar els 9 milions), el preu oficial de compra hauria estat prou baix com per poder-nos beneficiar de l´ajuda. A qui trobau que van dirigits idò, aquests ajuts?
Antoni Ferrer Rotger,
Ciutadella de Menorca, 30 Octubre 2006.
Fuente: Antoni Ferrer Rotger.