Amb aquests 3 anys de Govern Socialista a l'Estat Espanyol la despesa pública en Educació ha augmentat un 63% respecte de 2004 i en Investigació, Desenvolupament i Innovació (I+D+i) ha augmentat un 125,2% respecte de 2004 que també depèn del Ministeri d'Educació i Ciència.
Durant aquests 3 anys s'han aprovat dues grans lleis educatives amb la convicció que l'educació és el principal motor de progrés d'un país i la millor garantia de llibertat pels seus ciutadans.
La LOE, Llei Orgànica d'Educació aporta mesures per combatre el fracàs escolar amb el Plans de Reforç i augmenta la dedicació a les àrees instrumentals de lectura, escriptura i matemàtiques. Garantitza el compliment del dret a l'educació, i la llibertat dels pares per elegir el tipus d'educació que volen pels seus fills; la gratuïtat de l'educació de 3 a 6 anys és també una realitat. La LOE es va aprovar definitivament en el Congrés dels Diputats el 6 d'abril de 2006.
La LOU, Llei Orgànica d'Universitats dota a les universitats de nous instruments que permeten millorar la qualitat de la docència i respon a les noves exigències de la societat. També introdueix mesures per impulsar la investigació en les universitats i que els resultats arribin als sectors productius. Aquesta nova llei apropa la universitat a la ciutadania i per tant al progrés mitjançant els sectors productius; es va aprovar definitivament el 29 de març de 2007.
Tant una llei com l'altra han estat les lleis educatives més dialogades i consensuades de la democràcia. Abans de la seva aprovació, el Govern de l'Estat va mantenir reunions amb representants de tots els sectors afectats (estudiants, professors, centres d'ensenyament, rectors, pares d'alumnes, Conferencia Episcopal) i amb totes i cada una de les Comunitats Autònomes. Les dues lleis han tingut el consens i suport de tots i cada un del Grups Parlamentaris (que son vuit), menys el del Partit Popular.
Tan una llei com l'altra duen un bagatge darrera de gestió, converses, propostes, esmenes, en fi un seguit de treball important per arribar al màxim consens, ja que l'educació és un tema importantissim i necessita del consens de l'ampli espectre de la ciutadania a traves dels seus representants; ara bé el PP havia de posar-se en contra d'aquestes lleis per la seva pròpia estratègia d'anar simplement en contra del Govern, malgrat l'educació tingui una repercussió important per a la ciutadania, per Espanya i pel seu desenvolupament.
El pressupost global de Beques ha augmentat un 50% des de 2004. La gestió de les beques i donar l'oportunitat d'estudiar a la ciutadania és una prioritat, és igualar les oportunitats de tots i cada un dels ciutadans i ciutadanes del nostre país, malgrat això signifiqui més feina, més gestió, més compromís.
I això darrer el compromís ferm amb l'educació és el que li manca al Govern Matas; no veiem aquest compromís en igualar les oportunitats, no veiem la transparència en la gestió, no veiem la feina per el conjunt de la ciutadania.
El passat 30 de març de 2007 el Consell de Ministres va aprovar una sèrie de partides pressupostaries per a la Conselleria d'Educació del Govern de les Illes Balears i per diferents conceptes:
7.092,586 per la gratuïtat del segons cicle d'educació infantil.
1.363,090 per donar suport a la implantació de la LOE en diferents conceptes.
405.998 per els Plans de reforç i suport educatiu.
190.912 per a la millora de les Biblioteques escolars dels Centres d'Educació Primària en 2007.
14.701,44 per concedir ajudes a Confederacions i Federacions d'Associacions de pares i mares d'alumnes.
Aquestes partides provenen de la memòria econòmica que acompanyava la Llei Orgànica d'Educació; és a dir l'Estat amb el compromís per l'Educació no només elabora i dicta una llei, sinó que aquesta va acompanyada també pel compromís econòmic i és per això que traspassa partides a la nostra Comunitat Autònoma.
Aquesta transparència amb el traspàs de partides de l'Estat a les Comunitats Autònomes, també voldríem veure'l amb la distribució d'aquests diners i dels que ha de dedicar el Govern Matas, a la distribució per illes i per centres educatius, quan ens hem trobat que hi havia centres que no podien pagar les seves propis despeses.
Gràcia Muñoz,
Email, 9 Maig 2007.
Fuente: Gràcia Muñoz.