El magnífic artícle de Lluís Foix «La Cultura i l'Estat» (AVUI, 29 d'Agost) ens ofereix la reflexió que li ha suggerit la lectura del llibre de l'historiador i assagista francès Marc Fumaroli «El Estado Cultural, ensayo sobre una religión moderna» que acaba d'editar Jaume Vallcorba, i que molt probablement cap dels responsables de Cultura haurà llegit, per allò de què en període de vacances els cal «desconnectar» de les seves responsabilitats. Però si és dona la circumpstàcia que algun alt càrrec n'ha fet la lectura, fóra interessant saber-ne el seu punt de vista…
Ens diu que Fumaroli creu què no correspon a l'Estat organitzar la cultura, i en dona aquesta cita: «Si estimem la llibertat és perquè ens deixa trobar la llum per nosaltres mateixos». L'articulista afegeix: «L'Estat no ho pot fer tot. El que sí que pot fer és deixar pas allí on no pinta res; deixar als savis, als artistes, al públic en general que, al marge de l'omnipresència del poder, estimulin la creació de l'esperit. El que s'ha de reformar no és el mercat sinó la política que s'ha de preocupar de privilegiar clarament l'educació, l'estudi i la ciència, la universitat, els museus i la conservació i l'increment del patrimoni nacional. El que proposa Fumaroli és la llibertat i el pensament independent, políticament incorrecte, dels «espectadors compromesos», en frase de Raymond Aron, que exerceixen un magisteri davant l'Estat, sempre voraç i maquiavèl.lic, i davant la societat que, molt sovint, s'entrega a una servitud voluntària per falta de referències».
És evident que el món cultural s'ha fossilitzat a l'empara del dirigisme d'Estat. i més d'un lector s'adonarà que vivím en un període de la història d'Europa en què les arts estàn supeditades a un control estètic -per no dir ideològic- ja que depenen de les subvencións de l'Estat, o de les conselleries de Cultura de les autonomies. Només amb el retorn del lliure contacte entre els artistes i el públic, amb la col.laboració de galeries d'art independents, les arts retrobaràn la seva raó d'existir en una societat lliure i democràtica…
Jordi Pausas,
Barcelona, 29 Agost 2007.
Fuente: Jordi Pausas.