Ja tenim la polèmica instal·lada a Sant Lluís arran de les fotografies del Dia de la Dona que es col·locaran al recorregut de la caminada per la igualtat, que en totes elles hi ha cossos nus de dona. No seré jo qui m’escandalitzi per això, potser perquè vaig néixer en una època de frases fetes, quan encara no havia entrat la dèria del políticament correcte, i dèiem que treballàvem com a negres, o ens enredaven com a “xinos”, dit amb tota naturalitat i sense cap connotació racista, potser perquè en aquella època hi havia pocs negres o xinesos pel barri, o podies demanar per sortir a una companya de feina sense que t’acusessin d’assetjament. Avui ens auto censurem per no ofendre a ningú perquè sempre hi ha un col·lectiu que té la pell fina i s’ofèn de seguida i et demanda, en canvi aquests mateixos entenen molt bé que un raper pugui insultar i amenaçar de mort i surten en la seva defensa quan la justícia li para els peus. Hi ha coses que em sorprenen i no entenc, per exemple que ara les fotografies de cossos nus de dona, això sí, fetes per un ‘altra dona, i passades pel sedàs de regidores i tècniques de l’ajuntament, dónes també, a no ser que la batlessa parli en plural femení com la CUP, siguin mostres d’art, no les vegin com objectes sexuals, en canvi s’ha prohibit les hostesses a la Fórmula 1 perquè ser un acte de masclisme, deixant a totes aquelles noies a l’atur, per entendre les ments ben pesants, que comerciaven amb el seu cos. No pot ser que el cos d’una dona sigui segons com art, i segons com esdevingui pornografia.
De totes maneres seguin a Sant Lluís, en sorprèn més que l’equip de govern per una banda doni al seu suport a la vaga del dia 8 de Març fent un comunicat que diu: L’Equip de Govern de Sant Lluís dona suport a la vaga general del proper dijous 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, convocada per la Comissió 8 de març, integrada per organitzacions socials i diversos moviments feministes a nivell estatal. El motiu de la vaga laboral, de cures, de consum i estudiantil, és denunciar la desigualtat, la precarietat i la violència vers les dones. Ho copio tal com està escrit amb falta d’ortografia i redundàncies incloses, per no alterar l’escrit municipal.
No em sorprèn el comunicat, el que em va sorprendre va ser la resposta que va donar la batlessa en el Ple del passat dia 26 de febrer quan el portaveu de l’oposició va demanar en el torn de Precs i Suggeriments, que sense qüestionar mai el dret a la vaga, no trobaven normal que des de l’equip de govern, que en teoria ha de representar totes les sensibilitats del poble, es donés suport a una vaga, si no era més adient fer-ho des dels partits polítics. La resposta de la batlessa va ser que aquest suport municipal es feia d’una manera simbòlica, pel que no vaig poder fer més que recordar la república simbòlica de Catalunya i a on ha portat tot aquest simbolisme. Sembla que ara és l’excusa perfecta per quan t’has posat en un jardí que no en saps sortir, dir que s’havia fet d’una manera simbòlica, que s’havia dit per dir. Serà que els polítics actuals estan poc convençuts del que diuen defensar i se’n desdiuen al primer obstacle, però el més al·lucinant va ser quan li van preguntar a la batlessa si el dia 8 delegaria el seu càrrec per afegir-se a la vaga a la que dóna suport responen que ella no faria vaga, és més, va recordar que les treballadores i treballadors municipals que la secundessin se’ls descomptaria del sou, tal com la llei indica. Un suport una mica estrany, el d’organitzar actes, fer comunicats en favor de la vaga i després no sumar-s’hi però en el món del simbolisme qualsevol cosa és possible, potser seria hora de deixar els símbols i posar-se a fer feina al món real en benefici del municipi.
Autor: Alfredo Benosa